dimarts, 17 de desembre de 2013

Hola amics, ara deu fer unes quantes setmanes que no pengem res al blog. Ens sap greu haver estat incatius, però entre una cosa i altre no hem pogut actualitzar-lo. Ultimament hem estat a la Cursa de Besalú, a la Puigsacalm Extrem, a la Maratò de Muntanya de Llorençà i a la Burriac Extrem entre d'altres. Ara s'ha acabat la temporada, però hem ccontinuat amb la secció, a la qual s'hi han afegit bastantes persones, i ara a finals d'any farem més samerretes per tots els interessats.

Fins aviat!!


dijous, 17 d’octubre de 2013

Espai Kilian Martinet

Hola amics,

Ara deu fer dues setmanes, en Galdric i jo vam participar a la cursa nocturna de Martinet. En Dani havia de venir, però per falta d'entrenament s'ho va replantejar. Des de la Burriac Atac m'havia quedat amb més ganes de córrer de nit, i quan vaig saber que es feia aquesta, no vaig dubtar ni un moment en apuntar-mi.
Les curses nocturnes ja tenen un encant especial, i aquesta, la veritat es que em va agradar molt. Va ser una cursa molt ràpida, els trams plans en pista van ser abundants, però després d'un pas encantat per unes obres, va venir una pujada, dura, llarga i molt bonica.



La baixada, ho he de dir, va ser la mes espectacular que ha fet mai, molt ràpida, amb "peraltes" als revolts... Finalment en Galdric va quedar entre els vint primers i jo segon!





Pujada al Montsià 2013!


Hola amics, ara ja deu fer uns quants caps de setmana, vaig participar a la Pujada al Montsià, la segona prova de la copa catalana de curses per muntanya!

L'única pega que vaig trobar a la cursa és que sigui tant lluny, Alcanar és l'últim poble de Catalunya, i per fer-ho encara més assequible, la sortida es va fer a les 8!! Tot això però, té justificació, no arribem a sortir a les 8, i els últims de la cursa llarga haguessin patit un cop de calor.
La cursa transcorre pel Montsià, el terreny és àrid però alhora bonic. La cursa va ser molt ràpida, no ha havia gaire desnivell, però el ritme alt va ser que es fes bastant dura. Finalment, després de corre tota la cursa en tercera posició, en Jan, que anava primer es va perdre, deixant el primer lloc a en Marc, i la segona posició a mi!
Va valdre la pena fer tantes hores de cotxe, finalment em vaig situar 2n a la classificació general de la copa Júnior. Espero que duri!!

Fins aviat!


dimarts, 8 d’octubre de 2013

5a Volta pels volcans d'Olot


Bones, ara fa dos caps de setmana es va celebrar la 5a Volta pels Volcans d'Olot. Aquesta emblemàtica cursa olotina l'organitza el CEO i, com cada any, la secció de curses hi participa amb més membres que mai. La cursa, pels qui no la coneguin, és especial. És una cursa de muntanya que alhora és urbana. Té els dos extrems, ja que cada vegada que es puja a un dels quatre volcans d'Olot es passa per corriols de muntanya, mentre que per anar d'un volcà a l'altre, es passa pels carrers de la ciutat.

La cursa té un recorregut d'uns 12 km i uns 300 metres de desnivell aproximadament. És una cursa rapidíssima, ja que la major part d'aquesta és plana, excepte les pujades als volcans.
Pels membres de la secció la prova va començar el dissabte. Ens vam reunir a les 5 de la tarda i vam recórrer tot el recorregut marcant-lo amb cintes i fletxes. I l'endemà al matí, ben d'hora, vam acabar de preparar-ho tot perquè fos un èxit i, a les 10 en punt, es va disparar la pistola que donava el tret de sortida a una nova edició de la cursa.
De la secció de curses participàvem, en Lluís, en Xevi, com a escombra, en Galdric i jo. Es va sortir molt ràpid, com era d'esperar, i des d'un bon principi es va anar allargant el grup davanter. En Lluís va anar molt endavant, ja que el vaig perdre de vista cap al km 5, en Galdric, a causa de problemes gastrointestinals no va poder acabar la cursa, i ja no vaig tenir el millor dia, però vaig acabar satisfet amb la primera posició sub-18. Per altre banda en Xevi, anava recollint les cintes a mesura que anava avançant al pas dels últims corredors.

Espero veure'ns l'any que ve, que la cursa dels volcans és a casa, és bonica, i hi ha un ambient festiu que no es viu a tot arreu.

Fins a la pròxima!

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Taga EVO 2040

Ara fa tres cap de setmana es va disputar a Sant Joan de les Abadesses el campionat de Catalunya de curses per muntanya, la cursa del Taga. Aquesta prova constava de tres recorreguts, el júnior, amb 14km i 700 metres de desnivell positiu, el sub-23, amb 21km i 1000 metres de desnivell positiu, i la prova reina, l'absoluta, amb un recorregut de 26km i 1900 metres de desnivell positiu.

En aquesta edició els membres de la secció que hi vam participar varem ser quatre, en Lluís, la Bàrbara, en Galdric i Jo.

En Lluís i la Bàrbara van córrer el recorregut llarg, passant pels emblemàtics Puig Estela i Taga. La cursa transcorre en gran part per prats plens d'herba que, quan està molla, patina molt! Els paisatges des d'allà dalt són increïbles, però el dia no va acompanyar.
Per l'altre banda, en Galdric i jo vam anar per camins per dins els boscos, ja que la cursa no pujava molt amunt i no arribava als prats. La cursa no va sortir com hauríem esperat, ja que la sortida va ser molt explosiva, i això als quilometres finals es va fer notar. Finalment va ser com un entrenament més.
La cursa del Taga és molt bonica i al ser a prop de casa, crec que és una bona opció a fer. Però si us hi voleu apuntar, de cara l'any vinent, afanyeu-vos, que les inscripcions volen.


dimecres, 11 de setembre de 2013

Burriac Atac!

Hola amics,

Aquest passat dissabte es va celebrar al maresme, entre les poblacions de Vilassar de mar, Cabrils i Cabrera de Mar, la Burriac atac, una de les proves del circuit català de curses per muntanya. La peculiaritat d'aquesta prova és que és nocturna. A més de ser una cursa molt multitudinària.
La Burriac atac és una cursa molt exigent, sense grans desnivells aparents, però que al final dels seus 18 km de recorregut, anant fent puja baixes s'acumulen uns 1000 metres de desnivell positiu.
La cursa transcorre per la serralada litoral de la zona, pujant entre altres punts al pic de l'infern, el castell de Burriac, banyadores...
Jo no havia participat mai en una cursa nocturna, tot hi que sí que havia practicat bastant aquest últim més. Després de fer un breu briefing, els més de 700 participants de la prova, es van anar situant a la plaça de l'ajuntament, on es donava la sortida. Per sort, al haver entrat mig enxufat pel CTCMC, em van posar com a "èlit" i vaig entrar a la zona de sortida per la part de davant, poguent-me posar a la segona fila.
La cursa va reunir els principals especialistes del país, i des d'un bon principi, es va marcar un ritme altíssim. Per sort no em vaig deixar endur per l'eufòria, i vaig decidir començar a davant pro sense marcar jo el ritme, em vaig mantenir entre els 25 primers, tot hi que trobava una mica massa alt el ritme imposat pels participants que encapçalaven la cursa. Tot va anar sobre rodes, vaig anar incrementant el ritme a l'hora que anava fent quilometres, fins a coronar el Castell de Burriac en dotzena posició, allà em vaig trobar amb l'incondicional suport de la meva família. Amb les forçes recuperades, vaig continuar a un ritme frenètic, mantenint-me en un grup de dos corredors més. Per mala sort, les baixades no són lo meu, i les forces em van començar a minvar a 3 km de l'arribada, veient-me superat per un grup de corredors. Al final vaig finalitzar 19é general i primer júnior, amb un temps d'una hora i quaranta-set minuts.
He de dir, que és una de les curses que m'ha agradat més de totes la que he fet. Entre els corredors va haver-hi un molt bon "rollu" durant tota la prova, hi havia voluntaris a punta pala, a les zones habitades hi havia desenes de desenes d'animadors, molts de nens...
També de de felicitar a l'organització, ja que va ser excel·lent, tot hi haver-hi tanta gent, a més a més el recorregut era preciós i molt ben marcat.
La cursa val la pena per tot això i per la bellesa dels paisatges, quan s'arriba al castell, es veu tota la costa il·luminada per la llums del pobles, i també tot el Vallès.
Això sí, si us hi voleu apuntar feu-ho just quan s'obren les inscripcions, ja que sinó no hi han places.

La Burriac atac és una gran festa de la muntanya, així que no us ho penseu dues vegades i gaudiu de la prova nocturna amb més nomenada de Catalunya!



divendres, 6 de setembre de 2013

Hola,

Us informo que hem incorporat en el blog una nova llista. Es troba a la dreta de les entrades, i és la llista de les curses interessants que s'apropen. Durant tot l'any anirem incorporant a la llista els links de les curses, per si algú està interessat en alguna...

Salut i kms!

dijous, 29 d’agost de 2013

Entrenament Burriac Atac!

Bones,

Ahir, a Cabrera, en Galdric i Jo vam participar a l'entrenament de la Burriac Atac, una cursa nocturna que es celebrarà el dia 7 de setembre a la qual participaré.
No hem fet mai cap cursa nocturna així que no tenia gaire experiència en corre de nit. I com que s'organitzava aquest entreno, per conèixer el terreny on es farà la cursa, vam decidir anar-hi.
No havia estat mai a la zona de Vilassar ni de Cabrera, hi he de dir que els paisatges són molt encantadors, sempre amb el mar de fons. D'altre banda desconeixia completament la zona, i em vaig sorprendre molt de la duresa de les pujades. A més el el traçat de la cursa transcorre per uns camins bastant tècnics tant en pujada com en baixada, espero no fer-m'hi mal.
Ja us ho confirmaré, però crec que la cursa serà una passada, el problema és que és tant popular que molta gent es queda a fora, com passa a la Olla de Núria. Per això feu-me pensar que l'any que ve, a principis de temporada, faci un post on expliqui totes les curses de la temporada amb el seu link, on podreu trobar tota la informació sobre els dates de les inscripcions... Així, qui vulgui s'hi podrà apuntar, i podrà participar en aquestes grans festes de l'esport i la muntanya com son les curses de Trail, que per mala sort, queden reservades als que efectuen primer les inscripcions!

Fins aviat!

Salut i kilòmetres!

1a Territori d'Isards Run

Hola amics,

el passat diumenge dia 25 d'agost es va celebrar a Camprodon la primera edició de la Territori d'Isards Run. La cursa estava organitzada pels joves corredors de la vall de Camprodon i les seves respectives famílies. A les nou del matí, una cinquantena de valents ens vam enfilar cap a Sant Antoni. La cursa transcorria casi en la seva totalitat per corriols molt bonics entre boscos frondosos. La cursa va estar molt condicionada per les condicions del terreny, ja que al haver plogut el dia abans, tot estava xop, i les pedres, presents en tot el recorregut, estaven molt molles i patinaven que donava gust. Això sí, després d'alguna que altre patinada tothom va anant tornant a la vila.
El paisatge de la zona és preciós, dona molt de gust corre per aquelles muntanyes, i a més si ho fas acompanyat d'amics.
De cara l'any que ve, l'organització està preparant dos nous circuits més llargs, i de mica en mica anar-se fent un forat a l'agenda de tots els corredors catalans.
Animo a tothom a que l'any que ve participeu en aquesta proba, ja que el que necessita una cursa com aquesta és gent, per anar tirant endavant i créixer. És una cursa molt bonica i està al costat de casa!!

 

dijous, 15 d’agost de 2013

Hola Amics,

Aquest agost hem estat una mica inactius al blog! Em Sap greu, però com ja deveu saber, a l'agost no hi han tantes curses. I ens hem centrat més en entrenar que en competir.

Només dir-vos que la temporada torna a començar al setembre. Em sap greu no haver publicat aquest post abans. En aquesta segona part de temporada, correrem la Burriac Atac, una cursa nocturna molt bonica. La cursa del Taga, i moltes altres de la copa Catalana de Curses per Muntanya!

Em sap greu no haver-vos dit axó abans, ja que totes aquestes curses estan tancades ja, per massa nombre d'inscrits. Aquests últims anys, les curses de muntanya s'han tornat boges, ara, si vols participar a una curs d'anomenada, t'hi has d'apuntar molts mesos abans de la prova!

Això sí, la cursa dels Volcans d'Olot és indispensable al calendari, així que ens hi vaurem allà!!

Salut, Kmsss i anar entrenant!!

dijous, 18 de juliol de 2013

IV Vertical Cabanera

Hola amics,

Aquest dissabte dia 13 es va celebrar la quarta vertical Cabanera. Era la última cursa del campionat de Catalunya de curses verticals, així que tant jo com tots els meus companys del CTCMC estàvem allà per donar-ho tot. Jo ja no podia optar al podi de la classificació general del campionat, ja que la Vertical Quiri no em va anar molt bé i vaig perdre alguns punts. Però tot hi així vaig donar-ho tot per mantenir-me 5é, i sobretot per mirar què tal de forma anava.
La Vertical Cabanera és la prova més explosiva del campionat, consta de tant sols 2,8km i un desnivell de 750m, però la peculiaritat és que al principi té un tram pla d'un quilòmetre, cosa que fa que s'acumuli tota la pujada en menys de 2km.
Des dels primers metres, com era d'esperar, ens vam separar els 5 favorits. Dins aquest gruo i havia en Jan, en Sergi, en Marc, en David i jo. Vam travessar la carretera on just després comença la pujada, un quilòmetre desprès de la sortida, i la distància al segon grup ja era bastant gran. Vam seguir tota la cursa junts, els uns pels altres vam anar incrementant el ritme. El grup es va mantenir molt unit durant tota la cursa. No ens vam distanciar més d'u minut el primer de l'últim.  Aixó sí, a la part final, tots voliem guanyar, i en Jan i en Sergi van escapar-se una mica, protagonitzant una lluita fins a lúltim segon, en la que en jan es imposar per tant sols dos segons. Jo vaig arribar trepitjant-li els talons a en Marc, em va ser impossible atrapar-lo, encara que només em treies una desena de metres. Al final vaig acabar quart, i en David va entrar també just després meu. Va ser la cursa més ajustada de la temporada, ja que entre en Jan i en David tant sols hi havia dos minuts.
Vam esperar l'arribada den  Galdric, que no va trigar més de deu minuts en fer-ho. El més bo de tot va ser que entre ell i nosaltres tant sols va haver-hi tres participants. El grup davanter vam treure més de quatre minuts al següent corredor. Aixó em fa seguir amb ganes, pensant que estic a davant, i a part dels meus companys de sempre, no tinc gaire més "oponents", per ara!
En Galdric va fer una de les millors curses de la temporada, va sortir ràpid i es va posar al seu ritme, el va mantenir constant durant tota la cursa, i de mica en mica va anar passant a adversaris. Finalment va quedar 9è general i 2n Cadet.
La vertical Cabanera és una cursa preciosa, surt del poble de Cabdella, i enfila per una canal fins a la Cabana, on acabem els Júniors i inferiors. Tota la cursa transcorre per prats humids amb herba bastant alta, en varies ocasions es travessen alguns rierols que ni es veuen entre la herba, i sempre tens la oportunitat de contemplar l'imponent Montsent del Pallars, la muntanya on acaba la prova per la resta de categories. Acumulant més de 1400 metres positius.
Com a novetat, aquest any, la organització va disenyar un recorregut alternatiu per a tornar a Cabdella, el camí per on passa la cursa és molt vertical, així que és dur de baixar, sobretot pels quàdriceps. Just un centenar de metres per sota la cabano on acabem els júniors, hi ha un carrilet, una via que antigament servia per transportar el material que s'extreia de les mines de la zona. Aquest carrilet ès totalment pla, i va flanquejant la muntanya en direcció al pantà de Sallente. És un passeig preciós d'uns quants quilómetres, on tota l'estona es camina pel costat de la via, i no hi ha ni un arbre que privi les vistes de la zona. Des d'allà es pot contemplar tota la Vall Fosta. Un cop a la presa, es baixa de nou fins a Cabdella, en total el recorregut és d'uns 10km.
Crec que ha estat un encert crear quest camí de tornada, ja que fins que no le fet, no m'havia donat compte de la bellesa dels paisatges de la zona.
Només per aixó ja crec que s'auría de fer aquesta cursa, a part de que és la meva preferida del circuit català!

dimarts, 9 de juliol de 2013

Concentració del CTCMC a la Molina + Kilian's Classik

Aquest cap de setmana els membres del CTCMC ens hem reunit al Xalet-Refugi de la Molina per tal de fer-hi una "stage" de dos dies per acabar de preparar el que queda de temporada. Ens reunírem el divendres a la tarda i, un cop instal·lats i després de millorar el nostre equilibri amb una sessió d'slackline, ens en vam anar a sopar.
Al Xalet ens van tractar com a reis i es va fer difícil marxar-ne quan en fou la hora. I és que, a part de la llibertat d'horaris que ens van donar per que puguéssim entrenar, el menjar era boníssim, abundant i el servei, excel·lent!
Al matí del dissabte omplirem els bidons i les "camelbags". Vam agafar la "furgo" i vam anar fins a Porté-Puymorens. Enfilant progressivament per la vall, arribàrem fins a l'estany de Lanoux. Des d'allà vam començar la frenètica pujada cap al Carlit, molt intensa al final amb la pujada dels darrers 500 metres de desnivell per la tartera.
He de dir que cada vegada que corro pel Pirineu m'enamoro de la zona en qüestió. Ja quan vaig anar a la Pica d'Estats, també amb el CTCMC, i vaig fer una ruta preciosa per aquelles valls, em vaig enamorar. Però ara de nou, corrent pels impressionants paisatges de la Cerdanya francesa i els voltants del Carlit, he observat uns paisatges que et roben el cor. El que més em va agradar de la excursió foren els moments d'aproximació a la presa del llac Lanoux; uns camins plens de vegetació i amb un pendent que permetia córrer a un ritme agradable... El fet de córrer sense cap dificultat i en bona companyia et permet anar observant les imponents muntanyes i la bellesa de la vegetació i les diverses coloracions que envolten els camins. I ja per rematar, arribar al cim del Carlit mig marejat, amb les pulsacions a "tope" i menjar un entrepà de truita mentre amb l'Arnau Anguera feiem un repàs de les muntanyes que ens envoltaven.
He de comentar també que la pujada al Carlit és imponent per la seva gran duresa. Des dels aproximadament 2450 metres d'alçada es comença una llarga i inclinada tartera. Aquesta és especialment pronunciada i, quan estàs arribant a la part superior, si mires avall notes una sensació indescriptible. També es podria dir que és una mica perillosa, ja que al passar-hi tanta gent, la tartera es degrada molt, i si no es va amb molt de compte, és fàcil fer rodolar roques de mida considerable.
El descens va ser frenètic. Baixar la tartera corrent és bastant complicat i dur, sobretot per l'intens treball de quàdriceps. D'altra banda, la velocitat es va incrementant a cada revolt i, a mesura que es va baixant, el camí es va marcant més, fent que s'acumulin pedretes i pols als costats dels revolts. Això permet accelerar el ritme. Això sí, no es pot sortir del camí, ja que sinó, t'endinses en un mar de pedres cantelludes en el qual torçar-se un turmell és més que probable.
Al final, després de gairebé 5 hores de diversió i cansament i 25km a les cames, vam arribar de nou a la furgoneta. El dia va ser molt entretingut, ja que no tot va ser córrer, sinó que ens vam passar estona banyant-nos als llacs, baixant per pendents de neu, fent fotos...
El diumenge ens vam aixecar ben d'hora i ens en vam anar fins a Font Romeu, on des de feia ja una setmana s'estava celebrant el Kilian's Classik, una concentració dels principals atletes de Trail del moment representats per la marca Salomon. Allà vam rodar una estona envoltats de famosos corredors i compartint moments amb ells. Més tard vam participar com a representants del CTCMC en la "competició de pujades", prova popular amb l'incentiu de tenir una estrella del trail enxampant-te. Els atletes de Salomon sortien uns 25 metres més enrere. L'ascens tenia una distància d'uns 300m i un desnivell d'uns 125m. Tota la pujada estava plena de gent animant, cosa que t'esperonava. Es donaren diverses sortides. En cada una, 3 corredors. Un cop van haver corregut tots els participants, els primers de cada sèrie competiren la gran final. Jo vaig guanyar la meva "serie" en la que vaig córrer, entre d'altres, amb la estrella emergent del trail Stevie Kremer. A la final, amb les cames cansades, vaig acabar d'exprémer les últimes forces, aconseguint la tercera posició, just darrere el meu company Jan, que va quedar segon.
Xerrant amb la gent vaig veure que hauria estat d'allò més bé córrer la cursa de 25km que es va celebrar el dissabte. Però tot no es pot fer. Així que me l'"apunto" al calendari i animo a tothom qui vulgui, que vingui l'any que ve a conèixer els referents mundials de les curses de muntanya i a gaudir dels paisatges i de l'ambient que es viu en aquesta festa de l'esport de muntanya!



dilluns, 8 de juliol de 2013

Concentració a Vilaller - Campionat d'espanya 2013


El passat 30 de juny es va celebrar a Vilaller el Campionat d'Espanya de curses per muntanya. Vaig participar-hi com a Selecció Catalana i en Galdric com a CEO. Ens vam desplaçar a Vilaller  el dissabte a la tarda. En Galdric es va instal·lar al Camping Baliera, al Pont de Suert, mentre que jo vaig estar a la Fonda Mas amb els companys del CTCMC. Val a dir que ens van atendre d'una manera excepcional, ja que no ens va faltar res, i el menjar, a part de ser boníssim, era molt abundant.

Després de passar la tarda i la nit amb els meus companys i amics del CTCMC, ens vam disposar a còrrer la que era la cursa més important de la temporada. Ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar, vam animar les companyes de la selecció absoluta, que corrien la marató, i més tard els homes. I a les 8:30, escalfats i a punt de donar guerra, vam sortir a tot drap amb ganes de exprimir-nos al màxim. La nostra cursa tenia un recorregut d'11km amb un desnivell positiu de 500m.

Vam començar bastant ràpids, tot hi que jo vaig canviar una mica l'estratègia de les darreres curses Darrerament començava ràpid, per trencar el ritme i el grup però això em feia acabar la cursa molt baix de força. Aquest cop, si bé vaig sortir depressa amb els meus companys, no em vaig situar al davant i vaig deixar que altres marquéssin el ritme. En no haver gastat les energies explosives al principi, em vaig sentir prou fort  i vaig anar incrementant progressivament el ritme, metre anava deixant enrere altres corredors.

La cursa era molt bonica. Des de les parts altes es podien observar grans cims de la zona com el Vallibierna. A la part més alta, desprès d'anar de menys a més, em vaig posar en tercera posició, tancant el podi cadet amb els meus altres dos companys de selecció Jan i Sergi.
Però la felicitat no va durar gaire, ja que a la baixada em van avançar tres corredors. Em va ser impossible mantenir-me tercer, ja que les baixades són el meu punt feble. A més, els tres corredors que em van avançar són grans baixadors, amb una potent musculatura, cosa que jo no tinc.

En Galdric no va tenir el dia, ja el dissabte havia vomitat, i a la part alta del recorregut va tornar-ho a fer i va haver d'abandonar. Per la meva part faig una valoració molt positiva de la cursa, ja que tot hi haver acabat sisè, em vaig sentir molt fort a la pujada i a la part més alta estava a menys d'un minut del primer classificat!

Crec que la zona del Pont de Suert és una de les millors per a córrer; hi ha grans cims, llacs, paisatges impressionants i molta alçada. El fet que a Vilaller no només es celebri la marató i la cursa per a Juniors i Cadets, sinó també la mitja marató fa que tot aficionat a la muntanya s'hagi d'anotar les dates de la prova, ja que està pensada per a tots els públics, i és una prova que s'ha de fer alguna vegada.



dimarts, 2 de juliol de 2013

Concentració CTCMC a Berga

Hola Amics,

Ara sí que sí, s'han acabat les classes i ens podem dedicar al 100% a córrer, gaudir de la muntanya i escriure al blog!


El passat cap de setmana, els membres del CTCMC ens vam trobar a Berga per fer una concentració. Vam arribar allà a les 11, ja que amb la furgoneta, vam anar fent un recorregut des de Vic passant pels punts més propers a casa els membres del CTCMC, per tal que tothom hagués de fer el minim recorregut possible. A Berga ens vam instalar al Berga Resort, un càmping molt gran, amb zones spa, grans piscines, padel, gimnàs, i tantes altres instalacions. Nosaltres vam passar el cap de setmana als Bungalows.

Un cop instalats ens vam posar les bambes i ens vam dirigir cap al Monestir de Queralt. Durant la pujada férem unes sèries, i un cop a dalt, deshidratats, morts de calor i molt i molt cansats, vam baixar altre cop fins a Berga.
Els àpats van ser d'allò més divertits. Ens demanàvem menjar per emportar, al càmping mateix, i paràvem la taula davant el bungalow, a l'ombra. Allà vam passar molt bons moments. Vam dinar i ens vam estirar a la gespa de la piscina on, entre dos arbres, vam montar un slackline.
A la tarda, abans de sortir a córrer, vam fer una sessió de "propio" al gimnàs del Càmping Berga Resort. Després de córrer vam continuar les sessions lúdiques d'slackline davant els bungalows. Després de l'entrenament de la tarda, ens va visitar la Mireia Miró. Vam sopar junts i, a la nit, abans d'anar a dormir, la Mireia ens va fer una petita demostració amb l'slackline!
El diumenge, ben d'hora al matí, ens vam encaminar cap a Callús, on es celebrava un cros de 10km, amb uns 200 metres de desnivell. Aquest cros havia de servir per preparar el campionat d'espanya del dia 30 de juny!
La cursa va ser molt ràpida. Es va sortir a "fondu". Des del primer km els membres del CTCMC vam encapçalar la prova i, despres dels 10km, la cosa no va canviar. Finalment, els podis sub-23 i General van ser nostres. Jo em vaig sentir perfecte durant tota la pujada i a les baixades, les cames em van fer figa. Tot i això, no em vaig distanciar dels meus companys, i vam arribar tots en un interval de 3min.

dilluns, 1 de juliol de 2013

XXXIX Pujada a la Salut

Hola amics,

El passat diumenge dia 16 de juny es va celebrar a Sant Feliu de Pallerols la XXXIX Pujada a la Salut. Una cronoescalada de 2,5kms i 594m de desnivell positiu, molt intensa, exigent i dura. A les 8 del matí es dóna la sortida a la primera parella de corredors i així successivament cada 30'' fins que han sortit tots els atletes. La cursa comença a la Plaça del poble i s'enfila entremig dels horts i de cop s'endinsa en un camí que comunica amb la pista que porta a dalt al Santuari de Nostre Senyora de la Salut. D'aquesta només en fem uns 200 metres, llavors ens desviem per un petit sender que passa per sota el cablejat elèctric fins arribar a la carretera i la font. Just allà és meitat de pujada, i encara queda l'última part més dura. Des de la font, que raja tot l'any i on pots perdre un segon per parar-te a beure aigua, ens disposen dos camins; un el camí curt, i l'altre el camí llarg. El curt és una espectacular pujada de més del 50% on és IMPOSSIBLE fer ni una passa corrents. I també és per on passen tots els corredors. En canvi el camí llarg va fent esses i com diu el nom és més llarg però més progressiu.
En fi, tan li fa si agafes el camí curt o el llarg que acabes arribant a dalt! Al Santuari de Nostre Senyora de la Salut. Completant el trajecte en competició, llavors els corredors van baixant al seu ritme fins, de nou, a la Plaça Major de Sant Feliu de Pallerols.

Vídeo de la Cursa:

dimarts, 18 de juny de 2013

X Cuita el Sol

Hola amics,

El passat dissabte dia 8 es va celebrar a Areu, una petita població de la vall Ferrera, la cursa vertical més prestigiosa, espectacular i preciosa de Catalunya. La Cuita és una cursa vertical d'uns 3km amb 1000 metres de desnivell positiu, aquestes condicions fan que sigui la més dura del circuit català. Per altre banda, en l'ediciò d'aquest any va haver-hi un contrast de condicions metereologiques. A la sortida, a tres quarts de 5 de la tarda del dissabte, l'ambient era fred, plovia, tot estava moll i ple de fang, i com ja se sap al pirineu, el temps canvia en un tres i no res. I als 5 minuts de cursa, va aparéixer el sol per darrere els núvols, la calor es va apoderar de tot, i el que semblava una carrera amb una bona temperatura, va acabar sent una cursa dura, calurosa però satisfactoria.
Allà em vaig trobar amb tots els meus companys avituals de les curses de muntanya. Actualment, en aquest esport que representa que és minoritari està començant a haver-hi un nivell excepcional. Cada dia hi ha més joves que el practiquen, i cada vegada surten més joves promeses. Per posar-ne un exemple, jo he corregut la cuita 4 anys ja. El primer va ser de tampteig, era la meva primera cursa de muntanya, però les tres últimes edicions he anat millorant el temps d'una manera progressiva, i no se si dir per sort o per mala sort, porto 3 anys quedant en sisena posició júnior. No se si dir per sort o per mala sort, ja que és una sort poder estar dins els 6 millors corredors júniors catalans, tenint en compte, que no hi ha cap altre lloc al món amb un nivell tant alt en les curses de muntanya, i per l'altre banda, és mala sort quedar sisé, tenint en compte, que a la cuita, els 5 primers classificats tenen premi. Però no em lamento per la sisena posició, ja que n'agafo la part positiva, crec que amb el nivell que hi ha a catalunya, puc estar molt content.
Durant tota la cursa es poden observar els preciosos paisatges de l'alt pirineu. Per mi és una de les curses on es poden observar les vistes més boniques de totes. És una cursa exigent, i que esta lluny de casa nostre, però no ho dubteu ni un segon, sí podeu anar-hi no un en esteu!!




dilluns, 17 de juny de 2013

Concentració del CTCMC a Ripoll

Hola amics,

Els dies 1 i 2 de juny els membres del CTCMC ens vam trobar a Ripoll per dur a terme una concentració preparatòria de cara als campionats d'Espanya i Catalunya. Ens reunírem a Ribes de Freser el dissabte a les 11 del matí. Per culpa dels exàmens només érem 6 esportistes, malgrat això ens ho vam passar d'allò més bé. Després d'anar a fer una foto dels membres concentrats amb els propietaris del Bar Gusi, amb la furgoneta de la Selecció ens endinsarem cap a les muntanyes i l'aparcàrem a la central hidroelèctica de Daiò. Allà vam començar a córre en direcció al refugi de Coma de Vaca. Després dels primers 25 min d'escalament vam parar a estirar i determinàrem quin seria el recorregut a fer durant les series que ens tocaven. El camí escollit era el que seguia cap al refugi, que feia una pujada constant i al final un lleuger pla per tal de no acabar les series lentes. En aquell tram vàrem fer un piramidal de series en pujada, des de series d'un minut, a series de cinc minuts i a l'inrevés. Al final, després de les 10 series, vam tornar cap a Ribes, on ens despedírem del Bar Gusi i ens vam encaminar cap a l'hotel Solana de Ter, on vam dinar. Sort que vam menjar un bon plat de pasta, perquè jo feia bastantes hores que no havia menjat res i estava destrossat.
Després d'un petit descans  -una hora i mitja., de nou amb les piles recarregades i ganes de còrrer molt, vam anar fins al centre de Tecnificació esportiva del Ripollès l'Avellaneda. Allà vam ascendir per una pista durant uns 25 min, i un cop al cim, seguirper uns preciosos prats que ens brindaven l'oportunitat de gaudir d'uns magnífics paisatges de tota la vall de Ripoll i de fons el Pirineu. Allà l'Arnau, el nostre tècnic i entrenador, ens va fer una magistral classe de tècnica de carrera en baixada, treballant l'agilitat, l'estavilitat, la seguretat i la velocitat. Allà vam practicar les baixades amb una serie d'exercicis ràpids de curses curtes i explossives, i ja a la part final de la sessió, les pujades explossibes amb una posterior baixada. Tot i no ser un entrenament tant contundent com el del matí, aquestes series ens van deixar a tots destrossats, i mentre recuperàvem l'alè estirats al camp, l'Arnau ens va explicar l'emocionant odissea que viuriem l'endemà al matí.
Varem sopar d'allò més bé i ens en vam anar a dormir, les cames estaven cansades i era necessari descansar el màxim de temps possible.
Ens va sonar el despertador ben d'hora, vam esmorzar un soculent desdejuni de bufet i ja vestits tots amb l'equipaciò oficial del CTCMC d'aquesta temporada, ens vam encaminar cap a la Pobla de L'Illet. Allà anarem fins al Santuari de Falgars. Faríem una cursa d'orientaciò. Com que l'Arnau no estava del tot fi i la Maria, l'única noia present a la concentració, estava una mica cansada, van decidir fer un equip, i per l'altre banda, en Manu, en Carles, en Jan, en Sergi i jo vam formar l'altre equip. Després d'escoltar atentament la petita explicaciò sobre orientació que ens van fer els organitzadors, vam distribuir tot el material necessari per a participar entre dues motxiles i ens vam posar a la línia de sortida. Ens van donar el mapa, i estudiarem quin era el recorregut pel qual passesim per més balises. Finalment, amb el tret de sortida vam arrencar a còrrer. Com que no teniem experiéncia en aquest tipus de curs, vam fer prevaldre la velocitat a la orientació. Els profeconals de l'esport d'orientació saben trobar balises travessant boscos, i sense anar extremàdament ràpids. Com que nosaltres no ho sabiem fer, anavem pels camins, i de tant en tant travessabem boscos camp a través.
He de dir, que no ens vam perdre gens, només en una balisa ens hi vam estar una estona, però el ritme general era bo.
Finalment vam arribar al Santuari, després de 3h, havent passat per unes 10 balises, i amb una puntuació total de 57 punts. Una puntuació que no tenia res que envejar als esportistes experimentats en l'orientació. Finalment vam quedar 4rts de la General i 1rs júniors.
També va ser una sorpresa trobar-me amb el nostre company de curses, en Xevi, que havia anat al Pedraforca el dissabte, i per aprofitar el cap de setmana, va fer també la cursa d'orientació.
Va estar el cap de setmana més dur de la meva vida. He de dir, que els últims 50 min de cursa vaig patir molt, desitjava amb totes les forçes que s'acabés i a més tenia por de fer-me mal. Però tot va acabar bé, això sí, ha estat tota aquesta setmana sense poder córrer quasi!!!

Això sí, el millor record que m'emporto del cap de setmana han estat els moments entre amics que he passat, perquè al centre de tecnificació som com una gran família. Ens passem el dia rient, fent conya, xerrant, aprenent i fent amistats. Tot aixó mentre gaudim en grup d'aquest esport i de la natura en que el practiquem!!




dijous, 13 de juny de 2013

Hola a tots,

Em sap greu haver estat últimament una mica inactiu en el "blog", però he tingut exàmens finals i no he tingut temps.
Això sí, no hem parat de fer competicions, concentracions... i ven aviat publicaré 3 escrits nous!

Gràcies a tots per llegir el "blog", desitjo que us agradi!

diumenge, 26 de maig de 2013

Vertical Quiri 2013

Hola Amics,



Ahir no va ser el dia. La vertical Quiri, la primera prova del campionat de Catalunya de curses Verticals no va anar tal com m'hagués agradat. La cursa és un espectacular ascens des de Noves de Segre fins a l'ermita de Sant Quiri. Desprès de dinar, ens vam dirigir a Noves i vam escalfar juntament amb tots els companys del CTCMC. Les dones sortiren a les 5 i els homes a un quart de 6. Els paisatges que envolten Sant Quiri són fantàstics; a la part esquerra del recorregut es contempla durant tota la ascensió un bonic congost bastant engorjat i totalment cobert de vegetació. La cursa va començar molt ràpida, i com que no volia perdre els meus companys, vaig "apretar" des de l'inici posant-me al capdavant de la cursa, juntament amb l'especialista de la selecció catalana Joan Freixa, i tots els meus companys de curses. Em sentia fort, però quan portava uns 15 minuts i ja havíem arribat al primer avituallament, la calor va fer de les seves, se'm va assecar la boca, em costava respirar i vaig començar a perdre "pistonada". Va ser llavors quan, inconscientment, vaig deixar de lluitar i vaig donar-ho tot per perdut. Jo volia córrer, tenia ganes de donar-ho tot, però no sé per quina raó, el que jo pensava i volia no servia per fer que el meu cos tirés. Les cames no anaven i va ser llavors quan vaig caure en una "desmotivació" de la qual ja no vaig sortir. Vaig acabar la cursa perquè sabia que havia de puntuar, però no en tenia ganes. Em vaig anar quedant enrere i finalment vaig acabar amb un temps bastant dolent, pitjor que el de l'any passat i tot. No se si fou la calor, el cansament, el fet de començar massa ràpid... El fet és que mai m'havia passat, i ara estic una mica amoïnat, però crec que ha estat un problema d'un sol dia, a la pròxima hi aniré amb més ganes que mai i gaudiré de l'esport que practico, perquè si no és així, ja puc plegar. Crec que amb un entrenament bo del qual gaudeixi tot quedarà solucionat, i només haurà estat un petit ensurt.


Pel que fa a en Galdric, tampoc va sortir-li res com esperava. Encara arrossegant mocs des del cap de setmana passat, no va acabar de trobar-se còmode i a la part mitjana del circuit, els bessons li van començar a fer mal i no va poder portar el ritme que hagués desitjat.

Jo diria que tinc una fixació amb aquesta cursa, no sé per què, però en totes les edicions en que hi he participat la calor ha fet de les seves. El terreny és pedregós i polsegós i mai m'ha anat bé. L'any passat tampoc em vaig sentir bé, però no puc culpar aquests factors de la desastrosa cursa que vaig fer ahir; a la muntanya hi ha de tot, així que no val queixar-se i l'únic que puc fer ara és solucionar els problemes i tirar endavant. La temporada és molt llarga i això tot just acaba de començar!

dilluns, 20 de maig de 2013

Cara Amón 2013

Hola amics, 
Amb la nova samarreta del CTCMC
Aquest passat dissabte 18 de maig, es va disputar a Barruera la Cara Amón, segona prova del Campionat del Món de Curses Verticals i primera del Campionat d'Espanya. En Galdric i jo vam arribar a Barruera a la una del migdia i vam entrar en un restaurant per dinar. Allà ens vam trobar amb els tècnics del CTCMC i els membres de la selecció absoluta de curses de muntanya. Com que no havíem assistit al brífing, ja que era a les dotze, l'Arnau, el màxim responsable del CTCMC, em va explicar totes les novetats d'última hora, com ara el canvi de recorregut per les males prediccions meteorològiques i la acumulació de neu, les novetats en el material obligatori... Al final, el recorregut alternatiu tenia 980 metres de desnivell positiu en 4,8 km, recorregut bastant més suau que l'original, que tenia 1000 metres positius amb tant sols 3km. Tot i haver canviat l'itinerari, les condicions meteorològiques serien dures; a partir de la meitat del recorregut hi havia neu i els últims 300 metres de desnivell, amb gruixos de més de 25cm. Assimilant tota aquesta informació, vam dinar un bon plat de macarrons i ens en vam anar a l'apartament que havíem llogat a pair i a descansar, fins a dos quarts de quatre. Va ser llavors quan vam començar a escalfar i a percebre que seria una cursa d'allò més dura. Plovia força, feia fred i pocs metres per sobre, les precipitacions eren en forma de neu.
Per sort, a dos quarts de cinc es va donar la sortida a les dones, cadets i júniors i no plovia, però el cel era d'alló més amenaçador. Es va sortir ràpid, i com no podia ser d'altra manera, des d'un bon principi, la cursa es va dividir en dos grups. En el primer hi anaven tots els membres del CTCMC; l'Abel, del CTEMC ( esquí de muntanya); en Marc (Andorra) i la Laura Orgue, la principal favorita a endur-se la prova en categoria femenina. Jo em vaig enganxar en aquest grup. Vam anar junts quasi tota la cursa, fins on la neu es va apoderar del camí. Allà es va trencar el grup, ja que als que no estàvem acostumats a correr per neu, ens va costar mantenir el ritme. D'altra banda, l'Abel, que va ser el guanyador, acostumat a córrer per neu, va treure tot el seu potencial i es va escapar. A partir d'allà va començar una nova carrera, la de no caure i anar corrent seguint les banderes. Els 25cm de neu feien que córrer fos molt complicat, ja que no estava compactada, i la abundant neu granulada que queia, feia poc agradable anar amb "pantalonets" i samarreta sense mànigues. Al final vaig acabar la cursa molt content per les bones sensacions que vaig tenir i per la quarta posició en una prova del Campionat d'Espanya; vaig fer un temps de 49min!
A pocs metres de la sortida
En Galdric, per altra banda, tot hi no estar del tot fi dels pulmons, ja que patia una petita crisi asmàtica, va sortir amb ganes i es va mantenir  al segon grup. Va patir durant la primera meitat de la prova, però amb el fred de les cotes altes, se li van obrir els pulmons i va començar una remuntada que el va dur a finalitzar la prova en una merescuda dotzena posició amb un temps d'una hora i un minut.  
La cursa va ser molt dura, la neu va fer molt complicat portar un ritme continu, el fred va fer de les seves i les patinades van estasr a l'ordre del dia. Com no podia ser d'altra manera, durant el descens, com que s'havia de baixar pel mateix camí, per cedir el pas als que encara pujaven, s'havia de passar per neu verge, de manera que vaig trepitjar on no ho havia de fer, vaig caure i ho vaig anar a fer en la única pedra que hi havia en tota la muntanya. Al final, només ha set un bon trau al mig de la cama, però per sort no em va tocar cap articulació i només tiba una mica.
La cursa en les categories superiors d'homes va tenir sortida a tres quarts de cinc i, com era d'esperar, els principals especialistes mundials de quilometre vertical es van fer amb la prova. Va guanyar Urban Zemmer, seguit de l'Agustí Roc i de Marco Fachinelli. En dones, les guanyadores van ser Laura Orgue, Tessa Hill i Alba Xandri.
No havia fet mai la Cara Amón, però ja us puc assegurar que l'any que ve estarà al nostre calendari. Les muntanyes de la Vall de Boí son precioses, així que tant si hi ha neu com si no, l'any que ve tornarem a la Cara Amón per intentar fer un podi a nivell estatal, que ara per ara se'm resisteix, i per gaudir de la muntanya, l'esport i les amistats.