dimecres, 22 de febrer de 2012

Cursa i marató hivernal de Campdevànol

Diumenge dia 19 de febrer, junt amb altres companys d’Olot i la Garrotxa, vàremparticipar a la 1ª “Cursa i marató hivernal de Campdevànol”.A la marató van acabar 111 participants.A la Cursa de 15 km, amb desnivell acumulatde 2.517 mvàrem acabar 115 participants, a mi em va tocar ser el 91 amb un temps de 2h18‘ crec que no està malament ja que esperaba fer-la amb dues i mitja o tres(hi havia temps fins a 4 hores).
A la sortida uns 5 a6 km depujada seguits, per entrar en calor, i després doncs narinant ara corro, arabaixo, ara tornar a pujar i fins els 2 o 3 darrers km de baixada a tot drap.
Va fer un bon dia per còrrer, més aviat un xic tapadot amb algun intent desortir el sol. La màxima alçada del recorregut va ser de 1.300 m de fet no vaig passarfred, només a la cara i encara en alguna raconada (no sé a quan estavem peròabans de sortir a Campdevànol crec que a: -3º). Em va agradar elrecorregut força variat, i comtota la setmana per aquestes contrades, glaç als rierols o torrenteres.
El recorregut de la Marató,que no vaig fer, però si que el vaig anar a tastar uns trams el dimartsanterior per veure que tal i ensenyar-la a algun dels companys que la volien fer... va resultar una volta fantàstica amb un xicde boira i alguna volva de neu .
Joan Blanch

dissabte, 18 de febrer de 2012

Cursa de muntanya de l’Albera-Espolla

El passat diumenge 12 es va celebrar una cursa de muntanya a Espolla. Part dels integrants de la secció hi vam participar. Si una cosa vaig aprendre aquest dia és que encara que faci un fred de mil dimonis, mai s’ha d’anar molt abrigat. Ja se sap, a l’Alt Empordà, al voltant dels 0 graus i amb tramuntana, la sensació mentre intentàvem escalfar era gèlida i, per por de patir de fred, em vaig posar malles llargues i tres peces de roba. Al principi de la cursa vaig anar bé. A la part on tocava la tramuntana no vaig patir fred, però en els llocs arrecerats, cap a la meitat dels 15 km de recorregut, les cames em van començar a suar fins al punt que les malles se m’enganxaven produint-me una sensació desagradable. La roba em va començar a sobrar i no vaig poder fer una carrera a bon ritme. Lliçó: Sempre és millor passar una mica de fred, que és suportable, que passar calor. Això sí, tots els corredors de la secció coincidim en que el paisatge era esplèndid, entre pinedes i vinyes, amb un cel nítid i algunes pinzellades de neu al cim de les Alberes. Us animem a participar a totes les curses que pugueu; al cap i a la fi, és una forma senzilla de gaudir del paisatge i passar-s’ho d’allò més bé.