dijous, 18 de juliol del 2013

IV Vertical Cabanera

Hola amics,

Aquest dissabte dia 13 es va celebrar la quarta vertical Cabanera. Era la última cursa del campionat de Catalunya de curses verticals, així que tant jo com tots els meus companys del CTCMC estàvem allà per donar-ho tot. Jo ja no podia optar al podi de la classificació general del campionat, ja que la Vertical Quiri no em va anar molt bé i vaig perdre alguns punts. Però tot hi així vaig donar-ho tot per mantenir-me 5é, i sobretot per mirar què tal de forma anava.
La Vertical Cabanera és la prova més explosiva del campionat, consta de tant sols 2,8km i un desnivell de 750m, però la peculiaritat és que al principi té un tram pla d'un quilòmetre, cosa que fa que s'acumuli tota la pujada en menys de 2km.
Des dels primers metres, com era d'esperar, ens vam separar els 5 favorits. Dins aquest gruo i havia en Jan, en Sergi, en Marc, en David i jo. Vam travessar la carretera on just després comença la pujada, un quilòmetre desprès de la sortida, i la distància al segon grup ja era bastant gran. Vam seguir tota la cursa junts, els uns pels altres vam anar incrementant el ritme. El grup es va mantenir molt unit durant tota la cursa. No ens vam distanciar més d'u minut el primer de l'últim.  Aixó sí, a la part final, tots voliem guanyar, i en Jan i en Sergi van escapar-se una mica, protagonitzant una lluita fins a lúltim segon, en la que en jan es imposar per tant sols dos segons. Jo vaig arribar trepitjant-li els talons a en Marc, em va ser impossible atrapar-lo, encara que només em treies una desena de metres. Al final vaig acabar quart, i en David va entrar també just després meu. Va ser la cursa més ajustada de la temporada, ja que entre en Jan i en David tant sols hi havia dos minuts.
Vam esperar l'arribada den  Galdric, que no va trigar més de deu minuts en fer-ho. El més bo de tot va ser que entre ell i nosaltres tant sols va haver-hi tres participants. El grup davanter vam treure més de quatre minuts al següent corredor. Aixó em fa seguir amb ganes, pensant que estic a davant, i a part dels meus companys de sempre, no tinc gaire més "oponents", per ara!
En Galdric va fer una de les millors curses de la temporada, va sortir ràpid i es va posar al seu ritme, el va mantenir constant durant tota la cursa, i de mica en mica va anar passant a adversaris. Finalment va quedar 9è general i 2n Cadet.
La vertical Cabanera és una cursa preciosa, surt del poble de Cabdella, i enfila per una canal fins a la Cabana, on acabem els Júniors i inferiors. Tota la cursa transcorre per prats humids amb herba bastant alta, en varies ocasions es travessen alguns rierols que ni es veuen entre la herba, i sempre tens la oportunitat de contemplar l'imponent Montsent del Pallars, la muntanya on acaba la prova per la resta de categories. Acumulant més de 1400 metres positius.
Com a novetat, aquest any, la organització va disenyar un recorregut alternatiu per a tornar a Cabdella, el camí per on passa la cursa és molt vertical, així que és dur de baixar, sobretot pels quàdriceps. Just un centenar de metres per sota la cabano on acabem els júniors, hi ha un carrilet, una via que antigament servia per transportar el material que s'extreia de les mines de la zona. Aquest carrilet ès totalment pla, i va flanquejant la muntanya en direcció al pantà de Sallente. És un passeig preciós d'uns quants quilómetres, on tota l'estona es camina pel costat de la via, i no hi ha ni un arbre que privi les vistes de la zona. Des d'allà es pot contemplar tota la Vall Fosta. Un cop a la presa, es baixa de nou fins a Cabdella, en total el recorregut és d'uns 10km.
Crec que ha estat un encert crear quest camí de tornada, ja que fins que no le fet, no m'havia donat compte de la bellesa dels paisatges de la zona.
Només per aixó ja crec que s'auría de fer aquesta cursa, a part de que és la meva preferida del circuit català!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Concentració del CTCMC a la Molina + Kilian's Classik

Aquest cap de setmana els membres del CTCMC ens hem reunit al Xalet-Refugi de la Molina per tal de fer-hi una "stage" de dos dies per acabar de preparar el que queda de temporada. Ens reunírem el divendres a la tarda i, un cop instal·lats i després de millorar el nostre equilibri amb una sessió d'slackline, ens en vam anar a sopar.
Al Xalet ens van tractar com a reis i es va fer difícil marxar-ne quan en fou la hora. I és que, a part de la llibertat d'horaris que ens van donar per que puguéssim entrenar, el menjar era boníssim, abundant i el servei, excel·lent!
Al matí del dissabte omplirem els bidons i les "camelbags". Vam agafar la "furgo" i vam anar fins a Porté-Puymorens. Enfilant progressivament per la vall, arribàrem fins a l'estany de Lanoux. Des d'allà vam començar la frenètica pujada cap al Carlit, molt intensa al final amb la pujada dels darrers 500 metres de desnivell per la tartera.
He de dir que cada vegada que corro pel Pirineu m'enamoro de la zona en qüestió. Ja quan vaig anar a la Pica d'Estats, també amb el CTCMC, i vaig fer una ruta preciosa per aquelles valls, em vaig enamorar. Però ara de nou, corrent pels impressionants paisatges de la Cerdanya francesa i els voltants del Carlit, he observat uns paisatges que et roben el cor. El que més em va agradar de la excursió foren els moments d'aproximació a la presa del llac Lanoux; uns camins plens de vegetació i amb un pendent que permetia córrer a un ritme agradable... El fet de córrer sense cap dificultat i en bona companyia et permet anar observant les imponents muntanyes i la bellesa de la vegetació i les diverses coloracions que envolten els camins. I ja per rematar, arribar al cim del Carlit mig marejat, amb les pulsacions a "tope" i menjar un entrepà de truita mentre amb l'Arnau Anguera feiem un repàs de les muntanyes que ens envoltaven.
He de comentar també que la pujada al Carlit és imponent per la seva gran duresa. Des dels aproximadament 2450 metres d'alçada es comença una llarga i inclinada tartera. Aquesta és especialment pronunciada i, quan estàs arribant a la part superior, si mires avall notes una sensació indescriptible. També es podria dir que és una mica perillosa, ja que al passar-hi tanta gent, la tartera es degrada molt, i si no es va amb molt de compte, és fàcil fer rodolar roques de mida considerable.
El descens va ser frenètic. Baixar la tartera corrent és bastant complicat i dur, sobretot per l'intens treball de quàdriceps. D'altra banda, la velocitat es va incrementant a cada revolt i, a mesura que es va baixant, el camí es va marcant més, fent que s'acumulin pedretes i pols als costats dels revolts. Això permet accelerar el ritme. Això sí, no es pot sortir del camí, ja que sinó, t'endinses en un mar de pedres cantelludes en el qual torçar-se un turmell és més que probable.
Al final, després de gairebé 5 hores de diversió i cansament i 25km a les cames, vam arribar de nou a la furgoneta. El dia va ser molt entretingut, ja que no tot va ser córrer, sinó que ens vam passar estona banyant-nos als llacs, baixant per pendents de neu, fent fotos...
El diumenge ens vam aixecar ben d'hora i ens en vam anar fins a Font Romeu, on des de feia ja una setmana s'estava celebrant el Kilian's Classik, una concentració dels principals atletes de Trail del moment representats per la marca Salomon. Allà vam rodar una estona envoltats de famosos corredors i compartint moments amb ells. Més tard vam participar com a representants del CTCMC en la "competició de pujades", prova popular amb l'incentiu de tenir una estrella del trail enxampant-te. Els atletes de Salomon sortien uns 25 metres més enrere. L'ascens tenia una distància d'uns 300m i un desnivell d'uns 125m. Tota la pujada estava plena de gent animant, cosa que t'esperonava. Es donaren diverses sortides. En cada una, 3 corredors. Un cop van haver corregut tots els participants, els primers de cada sèrie competiren la gran final. Jo vaig guanyar la meva "serie" en la que vaig córrer, entre d'altres, amb la estrella emergent del trail Stevie Kremer. A la final, amb les cames cansades, vaig acabar d'exprémer les últimes forces, aconseguint la tercera posició, just darrere el meu company Jan, que va quedar segon.
Xerrant amb la gent vaig veure que hauria estat d'allò més bé córrer la cursa de 25km que es va celebrar el dissabte. Però tot no es pot fer. Així que me l'"apunto" al calendari i animo a tothom qui vulgui, que vingui l'any que ve a conèixer els referents mundials de les curses de muntanya i a gaudir dels paisatges i de l'ambient que es viu en aquesta festa de l'esport de muntanya!



dilluns, 8 de juliol del 2013

Concentració a Vilaller - Campionat d'espanya 2013


El passat 30 de juny es va celebrar a Vilaller el Campionat d'Espanya de curses per muntanya. Vaig participar-hi com a Selecció Catalana i en Galdric com a CEO. Ens vam desplaçar a Vilaller  el dissabte a la tarda. En Galdric es va instal·lar al Camping Baliera, al Pont de Suert, mentre que jo vaig estar a la Fonda Mas amb els companys del CTCMC. Val a dir que ens van atendre d'una manera excepcional, ja que no ens va faltar res, i el menjar, a part de ser boníssim, era molt abundant.

Després de passar la tarda i la nit amb els meus companys i amics del CTCMC, ens vam disposar a còrrer la que era la cursa més important de la temporada. Ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar, vam animar les companyes de la selecció absoluta, que corrien la marató, i més tard els homes. I a les 8:30, escalfats i a punt de donar guerra, vam sortir a tot drap amb ganes de exprimir-nos al màxim. La nostra cursa tenia un recorregut d'11km amb un desnivell positiu de 500m.

Vam començar bastant ràpids, tot hi que jo vaig canviar una mica l'estratègia de les darreres curses Darrerament començava ràpid, per trencar el ritme i el grup però això em feia acabar la cursa molt baix de força. Aquest cop, si bé vaig sortir depressa amb els meus companys, no em vaig situar al davant i vaig deixar que altres marquéssin el ritme. En no haver gastat les energies explosives al principi, em vaig sentir prou fort  i vaig anar incrementant progressivament el ritme, metre anava deixant enrere altres corredors.

La cursa era molt bonica. Des de les parts altes es podien observar grans cims de la zona com el Vallibierna. A la part més alta, desprès d'anar de menys a més, em vaig posar en tercera posició, tancant el podi cadet amb els meus altres dos companys de selecció Jan i Sergi.
Però la felicitat no va durar gaire, ja que a la baixada em van avançar tres corredors. Em va ser impossible mantenir-me tercer, ja que les baixades són el meu punt feble. A més, els tres corredors que em van avançar són grans baixadors, amb una potent musculatura, cosa que jo no tinc.

En Galdric no va tenir el dia, ja el dissabte havia vomitat, i a la part alta del recorregut va tornar-ho a fer i va haver d'abandonar. Per la meva part faig una valoració molt positiva de la cursa, ja que tot hi haver acabat sisè, em vaig sentir molt fort a la pujada i a la part més alta estava a menys d'un minut del primer classificat!

Crec que la zona del Pont de Suert és una de les millors per a córrer; hi ha grans cims, llacs, paisatges impressionants i molta alçada. El fet que a Vilaller no només es celebri la marató i la cursa per a Juniors i Cadets, sinó també la mitja marató fa que tot aficionat a la muntanya s'hagi d'anotar les dates de la prova, ja que està pensada per a tots els públics, i és una prova que s'ha de fer alguna vegada.



dimarts, 2 de juliol del 2013

Concentració CTCMC a Berga

Hola Amics,

Ara sí que sí, s'han acabat les classes i ens podem dedicar al 100% a córrer, gaudir de la muntanya i escriure al blog!


El passat cap de setmana, els membres del CTCMC ens vam trobar a Berga per fer una concentració. Vam arribar allà a les 11, ja que amb la furgoneta, vam anar fent un recorregut des de Vic passant pels punts més propers a casa els membres del CTCMC, per tal que tothom hagués de fer el minim recorregut possible. A Berga ens vam instalar al Berga Resort, un càmping molt gran, amb zones spa, grans piscines, padel, gimnàs, i tantes altres instalacions. Nosaltres vam passar el cap de setmana als Bungalows.

Un cop instalats ens vam posar les bambes i ens vam dirigir cap al Monestir de Queralt. Durant la pujada férem unes sèries, i un cop a dalt, deshidratats, morts de calor i molt i molt cansats, vam baixar altre cop fins a Berga.
Els àpats van ser d'allò més divertits. Ens demanàvem menjar per emportar, al càmping mateix, i paràvem la taula davant el bungalow, a l'ombra. Allà vam passar molt bons moments. Vam dinar i ens vam estirar a la gespa de la piscina on, entre dos arbres, vam montar un slackline.
A la tarda, abans de sortir a córrer, vam fer una sessió de "propio" al gimnàs del Càmping Berga Resort. Després de córrer vam continuar les sessions lúdiques d'slackline davant els bungalows. Després de l'entrenament de la tarda, ens va visitar la Mireia Miró. Vam sopar junts i, a la nit, abans d'anar a dormir, la Mireia ens va fer una petita demostració amb l'slackline!
El diumenge, ben d'hora al matí, ens vam encaminar cap a Callús, on es celebrava un cros de 10km, amb uns 200 metres de desnivell. Aquest cros havia de servir per preparar el campionat d'espanya del dia 30 de juny!
La cursa va ser molt ràpida. Es va sortir a "fondu". Des del primer km els membres del CTCMC vam encapçalar la prova i, despres dels 10km, la cosa no va canviar. Finalment, els podis sub-23 i General van ser nostres. Jo em vaig sentir perfecte durant tota la pujada i a les baixades, les cames em van fer figa. Tot i això, no em vaig distanciar dels meus companys, i vam arribar tots en un interval de 3min.

dilluns, 1 de juliol del 2013

XXXIX Pujada a la Salut

Hola amics,

El passat diumenge dia 16 de juny es va celebrar a Sant Feliu de Pallerols la XXXIX Pujada a la Salut. Una cronoescalada de 2,5kms i 594m de desnivell positiu, molt intensa, exigent i dura. A les 8 del matí es dóna la sortida a la primera parella de corredors i així successivament cada 30'' fins que han sortit tots els atletes. La cursa comença a la Plaça del poble i s'enfila entremig dels horts i de cop s'endinsa en un camí que comunica amb la pista que porta a dalt al Santuari de Nostre Senyora de la Salut. D'aquesta només en fem uns 200 metres, llavors ens desviem per un petit sender que passa per sota el cablejat elèctric fins arribar a la carretera i la font. Just allà és meitat de pujada, i encara queda l'última part més dura. Des de la font, que raja tot l'any i on pots perdre un segon per parar-te a beure aigua, ens disposen dos camins; un el camí curt, i l'altre el camí llarg. El curt és una espectacular pujada de més del 50% on és IMPOSSIBLE fer ni una passa corrents. I també és per on passen tots els corredors. En canvi el camí llarg va fent esses i com diu el nom és més llarg però més progressiu.
En fi, tan li fa si agafes el camí curt o el llarg que acabes arribant a dalt! Al Santuari de Nostre Senyora de la Salut. Completant el trajecte en competició, llavors els corredors van baixant al seu ritme fins, de nou, a la Plaça Major de Sant Feliu de Pallerols.

Vídeo de la Cursa: