dilluns, 22 d’abril de 2013

XXXVI Embardissada - 2013

Hola Amics,

Aquest passat diumenge es va celebrar a Sadernes la XXXVI  edició de l'Embardissada, la marxa popular de la Garrotxa amb més anomenada i més multitudinària, enguany amb 1098 participants. L'èxit de l'Embardissada es deu, entre altres coses, al fet que el recorregut passi pels paratges més bonics de la comarca, com l'Alta Garrotxa, portant, a més, al miler de marxaires per camins gairebé oblidats, ajudant, així, a recuperar-los. L'organització de l'Embardissada, com cada any, és lloable: els corriols previament desbrossats a consciència pels voluntaris, un recorregut ben marcat per tal de que no es perdi ningú i controls suficients per tal de poder assegurar l'atenció i seguretat a tots els participants. Aquests controls, amb la dificultat logística que comporta fer-hi arribar l'avituallament, ofereixen un mos i aigua, i serveixen per garantir la seguretat dels participants, de manera que si algú es perd és fàcil determinar entre quins dos punts ho ha fet, i si algú s'ha fet mal, està sempre a pocs quilòmetres del lloc on el puguin guarir. A més, el Centre Excursionista sempre ofereix als participants un llibret ple d'informació sobre el recorregut i les seves peculiaritats, així com també una mica d'història de la zona i de las seva vegetació i fauna, recuperant així no només els camins, sino també la seva història.   
El punt de partida va ser a Sadernes. Des d'allí, l'itinerari seguia la vall de la riera de Sant Aniol fins arribar a la Muntada. Allà ens desviarem de la pista per agafar un camí paral·lel a aquesta que més endavant ens va portar cap al Salt de la Nuvia i, després d'un breu descens, fins a Can Barrufa. Des d'aquest mas deshabitat, el camí del pujant del Jóc ens portà fins al coll de Sant Marc, i amb un últim esforç fins al punt més alt de la marxa, el Puig de Sant Marc. Des d'aquest cim de 1327m d'alçada, es veien uns dels paisatges més preciosos i èpics que es poden contemplar des de l'Alta Garrotxa. Per una banda, s'observava tota la part baixa de la Garrotxa, i per l'altra, un paisatge únic, amb el pic de les Bruixes ben verd, el Comanegre i, de fons, el Pirineu amb les últimes neus de l'any! Des d'allà, la baixada fins al Soms, passava per uns camps d'herba on el camí feia unes ziga-zagues molt divertides que et feien gaudir del camí i dels paisatges que anaves deixant enrere. Just a sota es trobava el Corral de les Grateres. Des d'allà, un caminoi molt entretingut que flanquejava per sobre una de les lleixes que travessen horitzontalment les muntanyes de l'Alta Garrotxa, ens duia a Talaixà. Des del coll de Talaixà, una frenètica baixada plena de pedres fins a les ruïnes de Ca la Bruta, punt on travessàrem el pont d'en Valentí per recuperar la pista que, ara de tornada, ens conduia de nou fins a Sadernes.
Els membres de la Secció que participarem a l'Embardissada erem tots de la secció de mainada del CEO: l'Arnau, en Galdric i jo. Per nosaltres, les activitats vinculades a la marxa van començar el dissabte a la tarda. Allà vam parar les tendes i vam passar una bona tarda jugant i compartint bones estones amb la mainada, acompanyats com sempre de L'Adrià (pressi), la Sarah i en Dani, que per culpa d'un esguinç no va poder fer l'Embardissada. Tot i així, va estar en tot moment controlant tots els passos de la mainada pels 'walkis'. Per altra banda, també hi van ser els grans, acompanyats d'en Jordi. A més, en Guillem, un antic membre de la secció de mainada, va passar el cap de setmana amb nosaltres, i ja per últim, en Toni (Pèrkins), antic i històric monitor de la secció, també ens va acompanyar i vam poder posar-nos al dia de la seva vida, ja que feia dos anys que no el veiem. Vam sopar tots junts i, de mica en mica, tothom se'n va anar a dormir. A quarts d'una encara hi havia qui estava xerrant! Vam passar la nit com vam poder (jo no vaig dormir gens). I ben d'hora, al matí, tots llevats per començar la marxa, alguns caminant i els altres corrent. 
Al final, el que compta és haver gaudit de la companyia i del paisatge. He de dir que molta gent, quan ens veu correr, diu: 'Vols dir que teniu temps de mirar el paisatge? Dir-vos que, almenys jo, l'assaboreixo moltíssim  ja que és precisament per això que m'agrada córrer per la muntanya.
Va ser una diada festiva, animada, molt bonica i amb un temps que ens va permetre fins i tot posar els peus dins les cristal·lines aigües de la riera de Sant Aniol.  
Cada vegada hi ha més gent a qui li agrada fer les marxes corrent. Pregunteu-ho sino a en Roger i l'Oriol, que també s'hi varen animar. És una manera diferent de veure la muntanya. Al final tothom va anar arribant i vam assaborir uns macarrons boníssims, tot comentant les experiències viscudes durant el dia.
L'Arnau, en Galdric i jo mateix vam completar el recorregut entre les 3h i les 2.30h. Tots tres vam acabar molt contents pels nostres respectius temps ja que la marxa tenia uns 23km i uns 1400 metres de desnivell positiu que es van fer d'alló més durs en els trams de més pujada i, sobretot, en el darrer tram de pista, que tots vam maleir.
Per últim, i com sempre, dir que la muntanya és un espai perfecte per passar unes hores, tant sigui caminant, com corrent, com en bicicleta. Per tant, animo a tothom a participar en activitats vinculades a la natura i a la muntanya. Això si, amb prudència i molt de respecte.

Fins aviat!

diumenge, 14 d’abril de 2013

Marxa dels Hostalets d'en Bas

Hola amics,


Avui mateix, ben d'hora al matí, exactament a dos quarts de 8, s'ha donat la sortida a la IX edició de la marxa popular d'Hostalets d'en Bas. Aquest any, malgrat la poca publicitat i la poca informació que donava la pàgina web, hi ha hagut un gran nombre de participants: uns 400 marxaires!! En Galdric i jo, com de costum, ens hem agafat la marxa com un entrenament, ja que amb un desnivell positiu d'uns 700m i 15km i mig, era perfecte. Des d'un principi, el recorregut ens ha ensenyat la verticalitat de les parets que delimiten la Vall d'en Bas. Hem anat pujant pel camí de la Portella fins arribar a la Tossa de Pujolriu, i més tard, fins a Puig Afra. Durant uns 5km, la marxa ha anat passant per tots els petits cims, deixant-nos gaudir d'un paisatge preciós, contemplant en un primer pla els camps d'un verd espectacular; en segon, el Puigsacalm; i en tercer i últim, el Pirineu nevat.


La pujada ha estat molt bonica, passant pel costat d'un rierol envoltat d'una vegetació molt frondosa i verda, que aportava molta frescor. La baixada no ha estat menys i, al principi, hi havia uns plans amb una falsa baixada amb alguns arbres pel mig que feien de molt bon córrer el tram, i aportaven un extra de dificultat al haver d'anar fent "slaloms" pels arbres. Ja al tram final, l'organització ens ha portat pel camí de la Torrentera i m'he pogut encantar mirant els preciosos gorgs i salts d'aigua. Això sí, aquest camí pot ser molt "macu", però és força tècnic; més d'una vegada m'he vist a baix, allà al riu entre quatre pedres molles. Per sort, no ha estat així i no he caigut cap vegada. Aquest tram de camí m'ha fet baixar força el ritme i he acabat completant el recorregut en 1h i 35 minuts. Per altra banda, en Galdric s'ha notat unes punxades al isqui-tibial i ha  fet un temps de 2h.

Ha estat una de les marxes populars més espectaculars i boniques que he fet mai. L'organització ha estat perfecte, i crec que els avituallaments estaven molt ben distribuïts. Per acabar, recomano a tothom, que s'animi i faci aquestes marxes, al ritme que vulgui, però que les faci. És una molt bona manera de conservar els camins ens bon estat, recuperar-ne de nous, i conèixer cada vegada més zones de la nostra preciosa comarca!

dilluns, 8 d’abril de 2013

Romanic Extrem 2013

Hola amics,

Aquest diumenge 7 d'abril es va celebrar a Hostalnou de Bianya la primera edició de la Romànic Extrem. Va ser una cursa molt dura, no pel total de desnivell acumulat, sinó pels puja-baixes constants de tot el recorregut.
Va ser una jornada marcada pel bon temps, l'esportivitat, el bon ambient, els controls plens de gent animant, i això sí, molt i molt de fang.
La Romànic Extrem consta de dues curses, la Marató i la Mitja Marató. Tots els membres de la secció de curses vam participar a la mitja. El recorregut va ser molt exigent; ja des d'un bon principi la pujada es va fer notar, a més a més, el fang ja trepitjat pels companys que estaven fent la marató va fer la pujada més dura. Un cop al punt més alt del recorregut, Sant Miquel, va tocar una baixada tècnica, amb molt pendent i amb zones on, més que còrrer, patinàvem per sobre de gran quantitat  de fang. Un cop al segon avituallament ja només quedaven 10 quilometrets, que a mi se'm van fer molt més durs que els que ja portava a les cames. En conclusió, crec que va ser una diada esportiva perfecta: l'organització, impecable; el recorregut, magnífic i els paisatges, de postal. Jo em quedaria amb les vistes d'Olot des de Sant Miquel.
La cursa va estar en tot moment seguida pel fotògraf Oriol Batista, que va retratar a tothom i va introduir la fotografia aèria a la cursa mitjançant uns helicòpters que ens van estar sobrevolant durant tota la jornada.


En quant a la nostra secció, vam prendre la sortida en Xevi, en Joan, en Galdric i Jo. Malauradament, en Dani ens animava des de darrere les tanques per culpa d'una lesió al maluc  que l'ha deixat fora de joc per unes setmanes. Per altra banda, en Galdric no va poder acabar la cursa. La falta d'entrenament les darreres setmanes a causa d'un ruptura muscular li va passar factura. Això sí, en Joan va acabar la mitja en un temps de 3h i 24m, i en en Xevi i jo, vam entrar amb uns temps de 2h 9m i 2h 8m respectivament, i en 13 i 10 posició.
Sens dubte, a la propera edició serem a la línia de sortida!

dilluns, 1 d’abril de 2013

Travessa a Menorca dels Joves del CEO

Hola amics,

Com a escrit especial avui us parlaré de la Travessa que han anat a fer a Menorca el grup de Joves de la Secció de Mainada. Us parlo d'aquesta travessa, perquè tant en Galdric, l'Arnau i Jo, en Biel, hi hem anat i volem compartir aquesta gran experiència!
Vam sortir de Barcelona el dilluns a la nit, i desprès d'unes males hores de son per a la majoria dels joves, a causa de la calor de les cabines, vam arribar a Maó. La ruta que ens esperava aquesta setmana constava de 4 durs dies de caminar, un dia de relax per poder assaborir les platges del sud de l'illa, i per últim, la tornada! Les etapes de caminar, ens van portat per tot l'oest i nord de l'illa, i el quart dia arribarem ja al sud, a la cala Turqueta. No van ser pas fluixes les etapes, ja que la part nord de Menorca és la més salvatge i menys massificada, la travessa es va centrar en aquesta zona, però per tal de aprofitar el bon temps i poder-nos banyar a les precioses cales del sud, vam apretar les dents fins arribar al sud. Finalment sortiren aproximadament unes etapes de 20,30,27,35 quilòmetres.
El que m'agradaria destacar és la bellesa dels paisatges de Menorca. És una illa, que jo,  no havia visitat mai, i que realment m'ha agradat moltíssim. Per altre banda lloar el gran treball que s'ha fet a Menorca per marcar el traçat del recorregut de la Volta a Menorca, el conegut Camí de Cavalls. Tota la volta a l'illa està molt ben marcada amb uns pals molt bonics que fan que sigui impossible perdre's! Tota la secció va donar totes les seves energies i vam gaudir en grup i amb un ambient genial de les espectaculars vistes de l'illa. L'aigua estava freda, però la calor asfixiant i les moltes hores que passàvem al sol, van fer que fos imprescindible banyar-se!
També crec van ser perfectes els nostres estimats monitors, en Dani, l'Adrià, la Sara,

i en Gerard. En Dani, la Sara i l'Adrià ens van acompanyar durant les hores de marxa, mentre que en Gerard, amb la seva C-15, es passava tot el dia amunt i avall per tota l'illa, comprant menjar, recollint aigua a les fonts, i a les nits ens preparava uns exquisits menjars, sembre amb primer, segon i postre. I als matins, ens preparava l'esmorzar, a base de magdalenes, croissants, "nutella" i sucs. Durant les hores de camí, tothom anava al seu ritme ja que no hi havia perill de perdre's i de tant en tant fèiem un reagrupament on menjàvem una mica i sobretot recuperàvem les energies positives per acabar el dia !

Acabar dient que ha estat la millor travessa de Setmana Santa que he fet mai, i per sobre de tots els paisatges que vam veure, amb el que em quedo és amb el meravellós ambient que tenim els joves del CEO, som una gran família, i espero que ho siguem per sempre.