diumenge, 26 de maig de 2013

Vertical Quiri 2013

Hola Amics,



Ahir no va ser el dia. La vertical Quiri, la primera prova del campionat de Catalunya de curses Verticals no va anar tal com m'hagués agradat. La cursa és un espectacular ascens des de Noves de Segre fins a l'ermita de Sant Quiri. Desprès de dinar, ens vam dirigir a Noves i vam escalfar juntament amb tots els companys del CTCMC. Les dones sortiren a les 5 i els homes a un quart de 6. Els paisatges que envolten Sant Quiri són fantàstics; a la part esquerra del recorregut es contempla durant tota la ascensió un bonic congost bastant engorjat i totalment cobert de vegetació. La cursa va començar molt ràpida, i com que no volia perdre els meus companys, vaig "apretar" des de l'inici posant-me al capdavant de la cursa, juntament amb l'especialista de la selecció catalana Joan Freixa, i tots els meus companys de curses. Em sentia fort, però quan portava uns 15 minuts i ja havíem arribat al primer avituallament, la calor va fer de les seves, se'm va assecar la boca, em costava respirar i vaig començar a perdre "pistonada". Va ser llavors quan, inconscientment, vaig deixar de lluitar i vaig donar-ho tot per perdut. Jo volia córrer, tenia ganes de donar-ho tot, però no sé per quina raó, el que jo pensava i volia no servia per fer que el meu cos tirés. Les cames no anaven i va ser llavors quan vaig caure en una "desmotivació" de la qual ja no vaig sortir. Vaig acabar la cursa perquè sabia que havia de puntuar, però no en tenia ganes. Em vaig anar quedant enrere i finalment vaig acabar amb un temps bastant dolent, pitjor que el de l'any passat i tot. No se si fou la calor, el cansament, el fet de començar massa ràpid... El fet és que mai m'havia passat, i ara estic una mica amoïnat, però crec que ha estat un problema d'un sol dia, a la pròxima hi aniré amb més ganes que mai i gaudiré de l'esport que practico, perquè si no és així, ja puc plegar. Crec que amb un entrenament bo del qual gaudeixi tot quedarà solucionat, i només haurà estat un petit ensurt.


Pel que fa a en Galdric, tampoc va sortir-li res com esperava. Encara arrossegant mocs des del cap de setmana passat, no va acabar de trobar-se còmode i a la part mitjana del circuit, els bessons li van començar a fer mal i no va poder portar el ritme que hagués desitjat.

Jo diria que tinc una fixació amb aquesta cursa, no sé per què, però en totes les edicions en que hi he participat la calor ha fet de les seves. El terreny és pedregós i polsegós i mai m'ha anat bé. L'any passat tampoc em vaig sentir bé, però no puc culpar aquests factors de la desastrosa cursa que vaig fer ahir; a la muntanya hi ha de tot, així que no val queixar-se i l'únic que puc fer ara és solucionar els problemes i tirar endavant. La temporada és molt llarga i això tot just acaba de començar!

dilluns, 20 de maig de 2013

Cara Amón 2013

Hola amics, 
Amb la nova samarreta del CTCMC
Aquest passat dissabte 18 de maig, es va disputar a Barruera la Cara Amón, segona prova del Campionat del Món de Curses Verticals i primera del Campionat d'Espanya. En Galdric i jo vam arribar a Barruera a la una del migdia i vam entrar en un restaurant per dinar. Allà ens vam trobar amb els tècnics del CTCMC i els membres de la selecció absoluta de curses de muntanya. Com que no havíem assistit al brífing, ja que era a les dotze, l'Arnau, el màxim responsable del CTCMC, em va explicar totes les novetats d'última hora, com ara el canvi de recorregut per les males prediccions meteorològiques i la acumulació de neu, les novetats en el material obligatori... Al final, el recorregut alternatiu tenia 980 metres de desnivell positiu en 4,8 km, recorregut bastant més suau que l'original, que tenia 1000 metres positius amb tant sols 3km. Tot i haver canviat l'itinerari, les condicions meteorològiques serien dures; a partir de la meitat del recorregut hi havia neu i els últims 300 metres de desnivell, amb gruixos de més de 25cm. Assimilant tota aquesta informació, vam dinar un bon plat de macarrons i ens en vam anar a l'apartament que havíem llogat a pair i a descansar, fins a dos quarts de quatre. Va ser llavors quan vam començar a escalfar i a percebre que seria una cursa d'allò més dura. Plovia força, feia fred i pocs metres per sobre, les precipitacions eren en forma de neu.
Per sort, a dos quarts de cinc es va donar la sortida a les dones, cadets i júniors i no plovia, però el cel era d'alló més amenaçador. Es va sortir ràpid, i com no podia ser d'altra manera, des d'un bon principi, la cursa es va dividir en dos grups. En el primer hi anaven tots els membres del CTCMC; l'Abel, del CTEMC ( esquí de muntanya); en Marc (Andorra) i la Laura Orgue, la principal favorita a endur-se la prova en categoria femenina. Jo em vaig enganxar en aquest grup. Vam anar junts quasi tota la cursa, fins on la neu es va apoderar del camí. Allà es va trencar el grup, ja que als que no estàvem acostumats a correr per neu, ens va costar mantenir el ritme. D'altra banda, l'Abel, que va ser el guanyador, acostumat a córrer per neu, va treure tot el seu potencial i es va escapar. A partir d'allà va començar una nova carrera, la de no caure i anar corrent seguint les banderes. Els 25cm de neu feien que córrer fos molt complicat, ja que no estava compactada, i la abundant neu granulada que queia, feia poc agradable anar amb "pantalonets" i samarreta sense mànigues. Al final vaig acabar la cursa molt content per les bones sensacions que vaig tenir i per la quarta posició en una prova del Campionat d'Espanya; vaig fer un temps de 49min!
A pocs metres de la sortida
En Galdric, per altra banda, tot hi no estar del tot fi dels pulmons, ja que patia una petita crisi asmàtica, va sortir amb ganes i es va mantenir  al segon grup. Va patir durant la primera meitat de la prova, però amb el fred de les cotes altes, se li van obrir els pulmons i va començar una remuntada que el va dur a finalitzar la prova en una merescuda dotzena posició amb un temps d'una hora i un minut.  
La cursa va ser molt dura, la neu va fer molt complicat portar un ritme continu, el fred va fer de les seves i les patinades van estasr a l'ordre del dia. Com no podia ser d'altra manera, durant el descens, com que s'havia de baixar pel mateix camí, per cedir el pas als que encara pujaven, s'havia de passar per neu verge, de manera que vaig trepitjar on no ho havia de fer, vaig caure i ho vaig anar a fer en la única pedra que hi havia en tota la muntanya. Al final, només ha set un bon trau al mig de la cama, però per sort no em va tocar cap articulació i només tiba una mica.
La cursa en les categories superiors d'homes va tenir sortida a tres quarts de cinc i, com era d'esperar, els principals especialistes mundials de quilometre vertical es van fer amb la prova. Va guanyar Urban Zemmer, seguit de l'Agustí Roc i de Marco Fachinelli. En dones, les guanyadores van ser Laura Orgue, Tessa Hill i Alba Xandri.
No havia fet mai la Cara Amón, però ja us puc assegurar que l'any que ve estarà al nostre calendari. Les muntanyes de la Vall de Boí son precioses, així que tant si hi ha neu com si no, l'any que ve tornarem a la Cara Amón per intentar fer un podi a nivell estatal, que ara per ara se'm resisteix, i per gaudir de la muntanya, l'esport i les amistats.

diumenge, 12 de maig de 2013

Cursa Pel Cor de la Fageda 2013

Hola amics,

Ahir es va celebrar al Càmping la Fageda, la quarta edició de la coneguda Cursa Pel Cor de la Fageda. Una cursa, que amb els seus pocs anys ha aconseguit ser una prova destacada en els calendaris de molts corredors d'arreu del país. Enguany es va assolir un record de participació, amb un total de 750 corredors repartits en els dos recorreguts, i 200 nens i nenes participants en les curses de promoció. La primera sortida que es va donar va ser la del recorregut llarg, un circuit de 24km que transcorria pels camins i corriols més bonics de la zona de la Fageda i Santa Pau, passant  pel cor de la Fageda d'en Jordà, Fontpobre, l'oratori de Sant Jordi, el nucli antic de Santa Pau i el Croscat. En aquesta espectacular cursa amb més de 1000 metres de desnivell positiu hi van participar els millors especialistes catalans, com serien en categoria masculina en Just Sociats, que va aturar el cronòmetre amb un espectacular temps de 1h 46min. I en categoria femenina, la Mònica Ardid que va finalitzar la prova amb un temps de 2h 7min. La cursa clàssica, de  13,5km, transcorria en gran part per l'interior de la Fageda, tot hi passar també pel Santa Margarida, i el Croscat. En aquesta prova també participaren els millors esportistes de la comarca, amb un Josep Maria Roura que encara no té rivals, que aturarà el cronòmetre amb un espectacular temps de 50min.
Pel que fa als membre de la secció, en Xevi Viñolas va fer una molt bona cursa, acabant en 16a posició de la llarga; en Galdric va quedar 45è en la curta; i en Ramon Pujol, nova incorporació de la secció, va quedar 57è. Jo, després de patir una bona estona pel fort ritme que es portava al capdavant de la cursa, vaig acabar-la en 6a posició.
Totes dues eren molt ràpides, ja que els desnivells no eren molt grans, això va fer que es portessin ritmes altíssims durant tota la prova.
El recorregut va estar a l'alçada de la situació; tot ell era preciós. Els camins eren envoltats de frondoses fagedes de color verd, i els camins eren molt corribles, en alguns trams dins la fageda, plens de pedretes, i en les zones properes als volcans, de greda.
La cursa de la Fageda és una gran festa de l'esport, on tothom pot venir a passar una molt bona estona amb tota la família. Així que des de la secció de curses de muntanya del CEO, animem a tothom a participar-hi, i a fer més gran aquesta festa. Tot hi que quan s'acosti la data no trigueu en apuntar-vos ja que les places volen.


Només un petit apunt de cara a l'organització de la prova. Tota la cursa va estar perfecte, l'únic petit problema que trobodestacable és el tema de l'aparcament. Ara que la cursa està creixent tant, no es pot pretendre que els més de 900 participants aparquin el cotxe a Ca la Guapa, ja només pel sol fet d'envair un barri i que tothom hagi de travessar una carretera. Crec que no ha de ser tant difícil trobar un lloc adient com un camp... Per la resta, la organització va estar un 10!!

dimarts, 7 de maig de 2013

1a Cursa de la Moixina


Hola amics,

El passat dimecres 1 de maig, la jove empresa olotina Linkinesis va organitzar la 1a cursa de la Moixina. El dia era radiant, després de la llarga tongada de pluges, i els més de 200 corredors que hi vam participar vam poder gaudir una fantàstica cursa que recorria els voltants d’Olot. Sempre és agradable assaborir  un paisatge tant proper a casa, la Moixina. Gran part de la cursa va transcorrer per aquesta preciosa zona d’aiguamolls. L'organització va pensar en tot; durant la cursa hi va haver activitats preparades per a tots els acompanyants dels participants i, just després de la prova, altres activitats lúdiques com ara l'slak-line...
La sortida de la cursa es va donar a la zona del “marc”, i tots els participants poguerem gaudir dels preciosos paratges que ens oferia el recorregut: la Fageda d’en Jordà, la Moixina... Tothom va poder fer la prova al seu ritme; va haver-hi corredors que van completar el recorregut en uns escassos 40min, mentre que altres, van aprofitar el recorregut  de la prova per compartir i passar una bona estona amb els amics.



diumenge, 5 de maig de 2013

Cursa Sant Amand 2013

Hola Amics,

Avui s'ha celebrat la primera prova de la Copa Catalana de Curses per muntanya, la cursa de Sant Amand, a Ripoll. Aquest any la organització ha preparat dos recorreguts, ja que les proves de la copa han de tenir un recorregut més curt i amb menys desnivell per a la cursa dels Júniors. El recorregut llarg era molt exigent ja que constava de 22,7 km amb 2700 mestres de desnivell acumulat. Per l'altre banda, la cursa curta tenia un recorregut d'uns 12 km i 1000 metres de desnivell positiu. Com era d'esperar, s'han reunit els millors atletes catalans per estrenar la Copa, atletes de renom com Just Sociats, Nuria Picas... s'han aplegat a Ripoll avui per disputar aquesta magnífica cursa. I com no podia ser, en categoria júnior hi havia reunit avui el futur de les curses de Muntanya. Allà ens hem trobat amb els meus companys del CTCMC a més d'un parell de joves esportistes  que estan posant el llisto molt alt. La sortida per als grans ha estat a les nou, i mitja hora després la sortida pel recorregut curt. Des d'un bon principi, en la categoria júnior, un grup de joves ens hem escapat, i hem fet la primera pujada del circuit bastant ràpida, seguidament un falç pla ens ha fet agafar velocitats més altes a l'hora que ens anava traient forces que més endavant necessitaríem. En el tram de màxima pendent el grup s'ha dividit en dos, i he perdut les possibilitats de lluitar per les tres primeres places, però he continuat lluitant dins el grup en que m'havia quedat. Finalment, després d'una última frenètica baixada, donant-ho tot i acabant la prova amb un dur esprint, he pogut avançar el meu amic, company de curses, i en aquell moment rival, David Terns. Finalment he acabat 5é amb un temps de 57 min, darrere de les joves màquines de corre, Jan, Marc, Abel i Oriol. En Galdric per altre banda, no tenia edat per a puntuar en la Copa, però com que lo important en aquest esport no és guanyar sinó participar i passar-s'ho bé, ha corregut hi ha completat el recorregut en 1h i 9 min quedant desè.
Ara sí que puc dir que he corregut una cursa realment bonica, tot hi la velocitat amb que es podia corre tot el recorregut, he pogut contemplar uns paisatges impressionants, però el que m'ha agradat més d'aquesta cursa han set els camins pels quals passàvem. A part d'un ram de pista assolellada, la resta del recorregut ha passat per preciosos camins envoltats de pinedes verdes, frondoses. Els camins eren de terra fosca humida, cosa que feia molt còmode el corre, i per altre banda, l'herba verda que hi creixia als costats, feia que realment fos un dels camins més bonics i còmodes en que he corregut mai!
Pel sol fet de poder contemplar aquests prodigis de la naturalesa ja casi impossible no estimar aquest esport, però si a més a més el practiques envoltat d'amics, ja no es pot demanar res millor!

dijous, 2 de maig de 2013

II Intercentres Biar

Hola amics!

El passat cap de setmana del 27 i 28 d'abril, es va celebrar a Biar, una localitat de la província d'Alacant, la segona trobada de centres de tecnificació. Aquesta activitat va començar l'any passat amb d'iniciativa de les comunitats valenciana i catalana. Aquest any havia de ser una trobada dels centres de tecnificació de València, Balears i Catalunya, però per falta de pressupost  la trobada va quedar-se amb les mateixes comunitats participants de l'any passat, això sí, amb un notable augment de participació.


Els membres del CTCMC que vam participar a la trobada fórem 7 nois i 3 noies, a més dels dos tècnics i un membre de la selecció absoluta. Ens vam trobar tots a les 7 del matí a l'àrea de servei de Bellaterra, i després de passar unes 5 hores a les "furgos" arribàrem a Biar, no vam poder gaudir del paisatge ja que durant tot el viatge, les boires, els núvols i les pluges ens van acompanyar. Un cop a Biar, ens vam instal·lar i van començar els entrenaments conjunts amb els Valencians. Al dissabte al matí, varem fer unes series en pujada que ens van deixar a tots una mica petats, ja que al fer-les tots, la competitivitat estava a flor de pell i una mica més fort de l'estimat sempre s'entrena. Vam dinar un bon plat de pasta i seguidament tocaren exercicis de tècnica de carrera i circuit de força. Ja al vespre ens reberen a la casa de la Cultura i durant unes dues hores es celebrà una taula rodona on intervingueren alguns dels principals atletes valencians, alguna jova promesa catalana, i els tècnics dels dos centres així com també un alt cap de la FEDME. Tot seguit soparem i alguns joves esportistes sortiren fins tard per acabar el dia amb "marxa", per altre banda, jo i uns quants més ens vam quedar compartint experiències i conservant energia per l'entrenament del diumenge. Ja al diumenge, després d'esmorzar vam sortir a còrrer, tocava fer una sortida d'unes dues hores per acumular volum, però degut a la forta pluja que ja ens havia molestat durant tot el dissabte, la marxa va quedar reduïda a una hora. Tot hi així, es va fer dur, no per les pendents, que n'hi havien, sinó per fred i la pluja abundant que queia. Recuperats tots de l'intens fred que s'havia posat dins els nostres ossos, els tècnics ens van explicar el funcionament dels campionats d'Espanya d'enguany i ens en van explicar les seves característiques.
Durant aquests dos dies vaig poder compartir grans moments amb tots els esportistes del Centre de Tecnificació, tots ens portem molt bé i vam passar un cap de setmana molt entretingut. Durant els entrenaments, l'objectiu fou millorar el màxim, i mirar l'estat de forma de tots els companys. Destacar, que l'estat de forma dels atletes catalans tant en categoria masculina com en femenina, és excelent. I durant els àpats, estones lliures, l'objectiu de la trobada, fou compartir experiències, xerrar, i passar-nos'ho d'allò més bé!
Tot hi no poder gaudir del paisatge per culpa del mal temps, vam passar-nos'ho bé corrent tots junts i patinant per les pendents de la zona!