El passat diumenge 3 de Març, es va celebrar a Ogassa el primer km Vertical. Jo patia per l'estat del terreny, sobretot pensava que hi hauria molta neu, ja que el recorregut anava des d'Ogassa al cim del Puig Estela. Finalment no hi havia molta neu ja que el bon temps del divendres i dissabte n'havien fos la majoria. Això sí, el terreny en un dels trams més complicats i amb més pendent estava força enfangat. La cursa va començar forta, com tots els kilòmetres verticals, per evitar taps al principi dels corriols. Jo com de costum em vaig posar el davant i vaig intentar seguir els especialistes de aquestes proves que havien vingut d'arreu de Catalunya entre altres hi havia l'Agustí Roc, en Marc Caros... El principi el recorregut era força corrible, però com era d'esperar, aixó va canviar dràsticament. Del no res, va aparèixer una pujada enfangada, plena de pedres i arbustos i amb la pendent més forta que havia fet mai en una cursa. Aquest tram era una mica perillos, perquè hi havia roques soltes i de tant en tant es sentia: - Al "tanto"!! Perda!! I baixava una pedra a tot drap, en vaig esquivar unes tres en tot el tram, fins que una em va tocar la mà. Per sort era petita, no més gran que un puny, i no em va fer gaire res. Un cop acabat aquest corriol s'arribava a la canal, un altre fragment del recorregut amb moltíssima pendent. Era espectacular passar per aquell tram, ja que era prat alpí, hi hi havia com esglaons naturals fets per les mates d'herba, i era com pujar per una escala de llitera. Un cop arribat al final d'aquest, ja només va quedar l'ultima part, ara si amb una mica de neu fins al Puig Estela, era un tram més pla, però amb una pujada que continuava sent contundent. Ha estat el meu primer de molts Kilòmetres Verticals que faré aquesta temprada, i em vaig sentir d'allò més bé! Finalment vaig acabar el dur recorregut en dotzena posició de la general, però una mica descepcionat en quan a les categories, ja que només hi havia sènior i beterà, la qual cosa deixava els mes joves sense cap possibilitat a optar a podi. Però el que és important no és la posició sinó el temps i les sensacions!
El paisatge que es pot contemplar des del Puig Estela és espectacular. Es veu tota la Vall de Camprodon i tots els cims del Pirineu. Era la segona vegada que pujava al Puig Estela però la primera havia estat durant la cursa del Taga d'ara fa 2 anys, i la boira no em va permetre gaudir del paisatge.Els kilòmetres verticals són unes curses de muntanya molt adients per a joves i per a tothom és clar, i és adient per a joves, perquè durant les pujades no hi ha casi impacte i això prevé lesions i sobretot pels que encara no hem acabat de créixer es perfecte.
Així que animo a participar en aquestes proves duríssimes però precioses a tothom que li agradi gaudir de paisatges d'alta muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada