Pujada al Montsià 2013!

Hola amics, ara ja deu fer uns quants caps de setmana, vaig participar a la Pujada al Montsià, la segona prova de la copa catalana de curses per muntanya!

L'única pega que vaig trobar a la cursa és que sigui tant lluny, Alcanar és l'últim poble de Catalunya, i per fer-ho encara més assequible, la sortida es va fer a les 8!! Tot això però, té justificació, no arribem a sortir a les 8, i els últims de la cursa llarga haguessin patit un cop de calor.

La cursa transcorre pel Montsià, el terreny és àrid però alhora bonic. La cursa va ser molt ràpida, no ha havia gaire desnivell, però el ritme alt va ser que es fes bastant dura. Finalment, després de corre tota la cursa en tercera posició, en Jan, que anava primer es va perdre, deixant el primer lloc a en Marc, i la segona posició a mi!

Va valdre la pena fer tantes hores de cotxe, finalment em vaig situar 2n a la classificació general de la copa Júnior. Espero que duri!!

Fins aviat!

5a Volta pels volcans d'Olot

Bones, ara fa dos caps de setmana es va celebrar la 5a Volta pels Volcans d'Olot. Aquesta emblemàtica cursa olotina l'organitza el CEO i, com cada any, la secció de curses hi participa amb més membres que mai. La cursa, pels qui no la coneguin, és especial. És una cursa de muntanya que alhora és urbana. Té els dos extrems, ja que cada vegada que es puja a un dels quatre volcans d'Olot es passa per corriols de muntanya, mentre que per anar d'un volcà a l'altre, es passa pels carrers de la ciutat.

La cursa té un recorregut d'uns 12 km i uns 300 metres de desnivell aproximadament. És una cursa rapidíssima, ja que la major part d'aquesta és plana, excepte les pujades als volcans.

Pels membres de la secció la prova va començar el dissabte. Ens vam reunir a les 5 de la tarda i vam recórrer tot el recorregut marcant-lo amb cintes i fletxes. I l'endemà al matí, ben d'hora, vam acabar de preparar-ho tot perquè fos un èxit i, a les 10 en punt, es va disparar la pistola que donava el tret de sortida a una nova edició de la cursa.

De la secció de curses participàvem, en Lluís, en Xevi, com a escombra, en Galdric i jo. Es va sortir molt ràpid, com era d'esperar, i des d'un bon principi es va anar allargant el grup davanter. En Lluís va anar molt endavant, ja que el vaig perdre de vista cap al km 5, en Galdric, a causa de problemes gastrointestinals no va poder acabar la cursa, i ja no vaig tenir el millor dia, però vaig acabar satisfet amb la primera posició sub-18. Per altre banda en Xevi, anava recollint les cintes a mesura que anava avançant al pas dels últims corredors.

Espero veure'ns l'any que ve, que la cursa dels volcans és a casa, és bonica, i hi ha un ambient festiu que no es viu a tot arreu.

Fins a la pròxima!

Taga EVO 2040

Ara fa tres cap de setmana es va disputar a Sant Joan de les Abadesses el campionat de Catalunya de curses per muntanya, la cursa del Taga. Aquesta prova constava de tres recorreguts, el júnior, amb 14km i 700 metres de desnivell positiu, el sub-23, amb 21km i 1000 metres de desnivell positiu, i la prova reina, l'absoluta, amb un recorregut de 26km i 1900 metres de desnivell positiu.

En aquesta edició els membres de la secció que hi vam participar varem ser quatre, en Lluís, la Bàrbara, en Galdric i Jo.

En Lluís i la Bàrbara van córrer el recorregut llarg, passant pels emblemàtics Puig Estela i Taga. La cursa transcorre en gran part per prats plens d'herba que, quan està molla, patina molt! Els paisatges des d'allà dalt són increïbles, però el dia no va acompanyar.
Per l'altre banda, en Galdric i jo vam anar per camins per dins els boscos, ja que la cursa no pujava molt amunt i no arribava als prats. La cursa no va sortir com hauríem esperat, ja que la sortida va ser molt explosiva, i això als quilometres finals es va fer notar. Finalment va ser com un entrenament més.
La cursa del Taga és molt bonica i al ser a prop de casa, crec que és una bona opció a fer. Però si us hi voleu apuntar, de cara l'any vinent, afanyeu-vos, que les inscripcions volen.

Burriac Atac!

Hola amics,

Aquest passat dissabte es va celebrar al maresme, entre les poblacions de Vilassar de mar, Cabrils i Cabrera de Mar, la Burriac atac, una de les proves del circuit català de curses per muntanya. La peculiaritat d'aquesta prova és que és nocturna. A més de ser una cursa molt multitudinària.
La Burriac atac és una cursa molt exigent, sense grans desnivells aparents, però que al final dels seus 18 km de recorregut, anant fent puja baixes s'acumulen uns 1000 metres de desnivell positiu.
La cursa transcorre per la serralada litoral de la zona, pujant entre altres punts al pic de l'infern, el castell de Burriac, banyadores...
Jo no havia participat mai en una cursa nocturna, tot hi que sí que havia practicat bastant aquest últim més. Després de fer un breu briefing, els més de 700 participants de la prova, es van anar situant a la plaça de l'ajuntament, on es donava la sortida. Per sort, al haver entrat mig enxufat pel CTCMC, em van posar com a "èlit" i vaig entrar a la zona de sortida per la part de davant, poguent-me posar a la segona fila.
La cursa va reunir els principals especialistes del país, i des d'un bon principi, es va marcar un ritme altíssim. Per sort no em vaig deixar endur per l'eufòria, i vaig decidir començar a davant pro sense marcar jo el ritme, em vaig mantenir entre els 25 primers, tot hi que trobava una mica massa alt el ritme imposat pels participants que encapçalaven la cursa. Tot va anar sobre rodes, vaig anar incrementant el ritme a l'hora que anava fent quilometres, fins a coronar el Castell de Burriac en dotzena posició, allà em vaig trobar amb l'incondicional suport de la meva família. Amb les forçes recuperades, vaig continuar a un ritme frenètic, mantenint-me en un grup de dos corredors més. Per mala sort, les baixades no són lo meu, i les forces em van començar a minvar a 3 km de l'arribada, veient-me superat per un grup de corredors. Al final vaig finalitzar 19é general i primer júnior, amb un temps d'una hora i quaranta-set minuts.
He de dir, que és una de les curses que m'ha agradat més de totes la que he fet. Entre els corredors va haver-hi un molt bon "rollu" durant tota la prova, hi havia voluntaris a punta pala, a les zones habitades hi havia desenes de desenes d'animadors, molts de nens...
També de de felicitar a l'organització, ja que va ser excel·lent, tot hi haver-hi tanta gent, a més a més el recorregut era preciós i molt ben marcat.
La cursa val la pena per tot això i per la bellesa dels paisatges, quan s'arriba al castell, es veu tota la costa il·luminada per la llums del pobles, i també tot el Vallès.
Això sí, si us hi voleu apuntar feu-ho just quan s'obren les inscripcions, ja que sinó no hi han places.

La Burriac atac és una gran festa de la muntanya, així que no us ho penseu dues vegades i gaudiu de la prova nocturna amb més nomenada de Catalunya!

Hola,

Us informo que hem incorporat en el blog una nova llista. Es troba a la dreta de les entrades, i és la llista de les curses interessants que s'apropen. Durant tot l'any anirem incorporant a la llista els links de les curses, per si algú està interessat en alguna...

Salut i kms!

Entrenament Burriac Atac!

Bones,

Ahir, a Cabrera, en Galdric i Jo vam participar a l'entrenament de la Burriac Atac, una cursa nocturna que es celebrarà el dia 7 de setembre a la qual participaré.
No hem fet mai cap cursa nocturna així que no tenia gaire experiència en corre de nit. I com que s'organitzava aquest entreno, per conèixer el terreny on es farà la cursa, vam decidir anar-hi.
No havia estat mai a la zona de Vilassar ni de Cabrera, hi he de dir que els paisatges són molt encantadors, sempre amb el mar de fons. D'altre banda desconeixia completament la zona, i em vaig sorprendre molt de la duresa de les pujades. A més el el traçat de la cursa transcorre per uns camins bastant tècnics tant en pujada com en baixada, espero no fer-m'hi mal.
Ja us ho confirmaré, però crec que la cursa serà una passada, el problema és que és tant popular que molta gent es queda a fora, com passa a la Olla de Núria. Per això feu-me pensar que l'any que ve, a principis de temporada, faci un post on expliqui totes les curses de la temporada amb el seu link, on podreu trobar tota la informació sobre els dates de les inscripcions... Així, qui vulgui s'hi podrà apuntar, i podrà participar en aquestes grans festes de l'esport i la muntanya com son les curses de Trail, que per mala sort, queden reservades als que efectuen primer les inscripcions!

Fins aviat!

Salut i kilòmetres!

1a Territori d'Isards Run

Hola amics,

el passat diumenge dia 25 d'agost es va celebrar a Camprodon la primera edició de la Territori d'Isards Run. La cursa estava organitzada pels joves corredors de la vall de Camprodon i les seves respectives famílies. A les nou del matí, una cinquantena de valents ens vam enfilar cap a Sant Antoni. La cursa transcorria casi en la seva totalitat per corriols molt bonics entre boscos frondosos. La cursa va estar molt condicionada per les condicions del terreny, ja que al haver plogut el dia abans, tot estava xop, i les pedres, presents en tot el recorregut, estaven molt molles i patinaven que donava gust. Això sí, després d'alguna que altre patinada tothom va anant tornant a la vila.
El paisatge de la zona és preciós, dona molt de gust corre per aquelles muntanyes, i a més si ho fas acompanyat d'amics.
De cara l'any que ve, l'organització està preparant dos nous circuits més llargs, i de mica en mica anar-se fent un forat a l'agenda de tots els corredors catalans.
Animo a tothom a que l'any que ve participeu en aquesta proba, ja que el que necessita una cursa com aquesta és gent, per anar tirant endavant i créixer. És una cursa molt bonica i està al costat de casa!!

 

Hola Amics,

Aquest agost hem estat una mica inactius al blog! Em Sap greu, però com ja deveu saber, a l'agost no hi han tantes curses. I ens hem centrat més en entrenar que en competir.

Només dir-vos que la temporada torna a començar al setembre. Em sap greu no haver publicat aquest post abans. En aquesta segona part de temporada, correrem la Burriac Atac, una cursa nocturna molt bonica. La cursa del Taga, i moltes altres de la copa Catalana de Curses per Muntanya!

Em sap greu no haver-vos dit axó abans, ja que totes aquestes curses estan tancades ja, per massa nombre d'inscrits. Aquests últims anys, les curses de muntanya s'han tornat boges, ara, si vols participar a una curs d'anomenada, t'hi has d'apuntar molts mesos abans de la prova!

Això sí, la cursa dels Volcans d'Olot és indispensable al calendari, així que ens hi vaurem allà!!

Salut, Kmsss i anar entrenant!!

IV Vertical Cabanera

Hola amics,

Aquest dissabte dia 13 es va celebrar la quarta vertical Cabanera. Era la última cursa del campionat de Catalunya de curses verticals, així que tant jo com tots els meus companys del CTCMC estàvem allà per donar-ho tot. Jo ja no podia optar al podi de la classificació general del campionat, ja que la Vertical Quiri no em va anar molt bé i vaig perdre alguns punts. Però tot hi així vaig donar-ho tot per mantenir-me 5é, i sobretot per mirar què tal de forma anava.
La Vertical Cabanera és la prova més explosiva del campionat, consta de tant sols 2,8km i un desnivell de 750m, però la peculiaritat és que al principi té un tram pla d'un quilòmetre, cosa que fa que s'acumuli tota la pujada en menys de 2km.
Des dels primers metres, com era d'esperar, ens vam separar els 5 favorits. Dins aquest gruo i havia en Jan, en Sergi, en Marc, en David i jo. Vam travessar la carretera on just després comença la pujada, un quilòmetre desprès de la sortida, i la distància al segon grup ja era bastant gran. Vam seguir tota la cursa junts, els uns pels altres vam anar incrementant el ritme. El grup es va mantenir molt unit durant tota la cursa. No ens vam distanciar més d'u minut el primer de l'últim.  Aixó sí, a la part final, tots voliem guanyar, i en Jan i en Sergi van escapar-se una mica, protagonitzant una lluita fins a lúltim segon, en la que en jan es imposar per tant sols dos segons. Jo vaig arribar trepitjant-li els talons a en Marc, em va ser impossible atrapar-lo, encara que només em treies una desena de metres. Al final vaig acabar quart, i en David va entrar també just després meu. Va ser la cursa més ajustada de la temporada, ja que entre en Jan i en David tant sols hi havia dos minuts.
Vam esperar l'arribada den  Galdric, que no va trigar més de deu minuts en fer-ho. El més bo de tot va ser que entre ell i nosaltres tant sols va haver-hi tres participants. El grup davanter vam treure més de quatre minuts al següent corredor. Aixó em fa seguir amb ganes, pensant que estic a davant, i a part dels meus companys de sempre, no tinc gaire més "oponents", per ara!
En Galdric va fer una de les millors curses de la temporada, va sortir ràpid i es va posar al seu ritme, el va mantenir constant durant tota la cursa, i de mica en mica va anar passant a adversaris. Finalment va quedar 9è general i 2n Cadet.
La vertical Cabanera és una cursa preciosa, surt del poble de Cabdella, i enfila per una canal fins a la Cabana, on acabem els Júniors i inferiors. Tota la cursa transcorre per prats humids amb herba bastant alta, en varies ocasions es travessen alguns rierols que ni es veuen entre la herba, i sempre tens la oportunitat de contemplar l'imponent Montsent del Pallars, la muntanya on acaba la prova per la resta de categories. Acumulant més de 1400 metres positius.
Com a novetat, aquest any, la organització va disenyar un recorregut alternatiu per a tornar a Cabdella, el camí per on passa la cursa és molt vertical, així que és dur de baixar, sobretot pels quàdriceps. Just un centenar de metres per sota la cabano on acabem els júniors, hi ha un carrilet, una via que antigament servia per transportar el material que s'extreia de les mines de la zona. Aquest carrilet ès totalment pla, i va flanquejant la muntanya en direcció al pantà de Sallente. És un passeig preciós d'uns quants quilómetres, on tota l'estona es camina pel costat de la via, i no hi ha ni un arbre que privi les vistes de la zona. Des d'allà es pot contemplar tota la Vall Fosta. Un cop a la presa, es baixa de nou fins a Cabdella, en total el recorregut és d'uns 10km.
Crec que ha estat un encert crear quest camí de tornada, ja que fins que no le fet, no m'havia donat compte de la bellesa dels paisatges de la zona.
Només per aixó ja crec que s'auría de fer aquesta cursa, a part de que és la meva preferida del circuit català!

Concentració del CTCMC a la Molina + Kilian's Classik

Aquest cap de setmana els membres del CTCMC ens hem reunit al Xalet-Refugi de la Molina per tal de fer-hi una "stage" de dos dies per acabar de preparar el que queda de temporada. Ens reunírem el divendres a la tarda i, un cop instal·lats i després de millorar el nostre equilibri amb una sessió d'slackline, ens en vam anar a sopar.

Al Xalet ens van tractar com a reis i es va fer difícil marxar-ne quan en fou la hora. I és que, a part de la llibertat d'horaris que ens van donar per que puguéssim entrenar, el menjar era boníssim, abundant i el servei, excel·lent!

Al matí del dissabte omplirem els bidons i les "camelbags". Vam agafar la "furgo" i vam anar fins a Porté-Puymorens. Enfilant progressivament per la vall, arribàrem fins a l'estany de Lanoux. Des d'allà vam començar la frenètica pujada cap al Carlit, molt intensa al final amb la pujada dels darrers 500 metres de desnivell per la tartera.

He de dir que cada vegada que corro pel Pirineu m'enamoro de la zona en qüestió. Ja quan vaig anar a la Pica d'Estats, també amb el CTCMC, i vaig fer una ruta preciosa per aquelles valls, em vaig enamorar. Però ara de nou, corrent pels impressionants paisatges de la Cerdanya francesa i els voltants del Carlit, he observat uns paisatges que et roben el cor. El que més em va agradar de la excursió foren els moments d'aproximació a la presa del llac Lanoux; uns camins plens de vegetació i amb un pendent que permetia córrer a un ritme agradable... El fet de córrer sense cap dificultat i en bona companyia et permet anar observant les imponents muntanyes i la bellesa de la vegetació i les diverses coloracions que envolten els camins. I ja per rematar, arribar al cim del Carlit mig marejat, amb les pulsacions a "tope" i menjar un entrepà de truita mentre amb l'Arnau Anguera feiem un repàs de les muntanyes que ens envoltaven.

He de comentar també que la pujada al Carlit és imponent per la seva gran duresa. Des dels aproximadament 2450 metres d'alçada es comença una llarga i inclinada tartera. Aquesta és especialment pronunciada i, quan estàs arribant a la part superior, si mires avall notes una sensació indescriptible. També es podria dir que és una mica perillosa, ja que al passar-hi tanta gent, la tartera es degrada molt, i si no es va amb molt de compte, és fàcil fer rodolar roques de mida considerable.

El descens va ser frenètic. Baixar la tartera corrent és bastant complicat i dur, sobretot per l'intens treball de quàdriceps. D'altra banda, la velocitat es va incrementant a cada revolt i, a mesura que es va baixant, el camí es va marcant més, fent que s'acumulin pedretes i pols als costats dels revolts. Això permet accelerar el ritme. Això sí, no es pot sortir del camí, ja que sinó, t'endinses en un mar de pedres cantelludes en el qual torçar-se un turmell és més que probable.

Al final, després de gairebé 5 hores de diversió i cansament i 25km a les cames, vam arribar de nou a la furgoneta. El dia va ser molt entretingut, ja que no tot va ser córrer, sinó que ens vam passar estona banyant-nos als llacs, baixant per pendents de neu, fent fotos...

El diumenge ens vam aixecar ben d'hora i ens en vam anar fins a Font Romeu, on des de feia ja una setmana s'estava celebrant el Kilian's Classik, una concentració dels principals atletes de Trail del moment representats per la marca Salomon. Allà vam rodar una estona envoltats de famosos corredors i compartint moments amb ells. Més tard vam participar com a representants del CTCMC en la "competició de pujades", prova popular amb l'incentiu de tenir una estrella del trail enxampant-te. Els atletes de Salomon sortien uns 25 metres més enrere. L'ascens tenia una distància d'uns 300m i un desnivell d'uns 125m. Tota la pujada estava plena de gent animant, cosa que t'esperonava. Es donaren diverses sortides. En cada una, 3 corredors. Un cop van haver corregut tots els participants, els primers de cada sèrie competiren la gran final. Jo vaig guanyar la meva "serie" en la que vaig córrer, entre d'altres, amb la estrella emergent del trail Stevie Kremer. A la final, amb les cames cansades, vaig acabar d'exprémer les últimes forces, aconseguint la tercera posició, just darrere el meu company Jan, que va quedar segon.

Xerrant amb la gent vaig veure que hauria estat d'allò més bé córrer la cursa de 25km que es va celebrar el dissabte. Però tot no es pot fer. Així que me l'"apunto" al calendari i animo a tothom qui vulgui, que vingui l'any que ve a conèixer els referents mundials de les curses de muntanya i a gaudir dels paisatges i de l'ambient que es viu en aquesta festa de l'esport de muntanya!