Hola Amics,
Aquest passat diumenge es va celebrar a Sadernes la XXXVI edició de l'Embardissada, la marxa popular de la Garrotxa amb més anomenada i més multitudinària, enguany amb 1098 participants. L'èxit de l'Embardissada es deu, entre altres coses, al fet que el recorregut passi pels paratges més bonics de la comarca, com l'Alta Garrotxa, portant, a més, al miler de marxaires per camins gairebé oblidats, ajudant, així, a recuperar-los. L'organització de l'Embardissada, com cada any, és lloable: els corriols previament desbrossats a consciència pels voluntaris, un recorregut ben marcat per tal de que no es perdi ningú i controls suficients per tal de poder assegurar l'atenció i seguretat a tots els participants. Aquests controls, amb la dificultat logística que comporta fer-hi arribar l'avituallament, ofereixen un mos i aigua, i serveixen per garantir la seguretat dels participants, de manera que si algú es perd és fàcil determinar entre quins dos punts ho ha fet, i si algú s'ha fet mal, està sempre a pocs quilòmetres del lloc on el puguin guarir. A més, el Centre Excursionista sempre ofereix als participants un llibret ple d'informació sobre el recorregut i les seves peculiaritats, així com també una mica d'història de la zona i de las seva vegetació i fauna, recuperant així no només els camins, sino també la seva història.
El punt de partida va ser a Sadernes. Des d'allí, l'itinerari seguia la vall de la riera de Sant Aniol fins arribar a la Muntada. Allà ens desviarem de la pista per agafar un camí paral·lel a aquesta que més endavant ens va portar cap al Salt de la Nuvia i, després d'un breu descens, fins a Can Barrufa. Des d'aquest mas deshabitat, el camí del pujant del Jóc ens portà fins al coll de Sant Marc, i amb un últim esforç fins al punt més alt de la marxa, el Puig de Sant Marc. Des d'aquest cim de 1327m d'alçada, es veien uns dels paisatges més preciosos i èpics que es poden contemplar des de l'Alta Garrotxa. Per una banda, s'observava tota la part baixa de la Garrotxa, i per l'altra, un paisatge únic, amb el pic de les Bruixes ben verd, el Comanegre i, de fons, el Pirineu amb les últimes neus de l'any! Des d'allà, la baixada fins al Soms, passava per uns camps d'herba on el camí feia unes ziga-zagues molt divertides que et feien gaudir del camí i dels paisatges que anaves deixant enrere. Just a sota es trobava el Corral de les Grateres. Des d'allà, un caminoi molt entretingut que flanquejava per sobre una de les lleixes que travessen horitzontalment les muntanyes de l'Alta Garrotxa, ens duia a Talaixà. Des del coll de Talaixà, una frenètica baixada plena de pedres fins a les ruïnes de Ca la Bruta, punt on travessàrem el pont d'en Valentí per recuperar la pista que, ara de tornada, ens conduia de nou fins a Sadernes.
Els membres de la Secció que participarem a l'Embardissada erem tots de la secció de mainada del CEO: l'Arnau, en Galdric i jo. Per nosaltres, les activitats vinculades a la marxa van començar el dissabte a la tarda. Allà vam parar les tendes i vam passar una bona tarda jugant i compartint bones estones amb la mainada, acompanyats com sempre de L'Adrià (pressi), la Sarah i en Dani, que per culpa d'un esguinç no va poder fer l'Embardissada. Tot i així, va estar en tot moment controlant tots els passos de la mainada pels 'walkis'. Per altra banda, també hi van ser els grans, acompanyats d'en Jordi. A més, en Guillem, un antic membre de la secció de mainada, va passar el cap de setmana amb nosaltres, i ja per últim, en Toni (Pèrkins), antic i històric monitor de la secció, també ens va acompanyar i vam poder posar-nos al dia de la seva vida, ja que feia dos anys que no el veiem. Vam sopar tots junts i, de mica en mica, tothom se'n va anar a dormir. A quarts d'una encara hi havia qui estava xerrant! Vam passar la nit com vam poder (jo no vaig dormir gens). I ben d'hora, al matí, tots llevats per començar la marxa, alguns caminant i els altres corrent. 
Al final, el que compta és haver gaudit de la companyia i del paisatge. He de dir que molta gent, quan ens veu correr, diu: 'Vols dir que teniu temps de mirar el paisatge? Dir-vos que, almenys jo, l'assaboreixo moltíssim ja que és precisament per això que m'agrada córrer per la muntanya.Va ser una diada festiva, animada, molt bonica i amb un temps que ens va permetre fins i tot posar els peus dins les cristal·lines aigües de la riera de Sant Aniol.
Cada vegada hi ha més gent a qui li agrada fer les marxes corrent. Pregunteu-ho sino a en Roger i l'Oriol, que també s'hi varen animar. És una manera diferent de veure la muntanya. Al final tothom va anar arribant i vam assaborir uns macarrons boníssims, tot comentant les experiències viscudes durant el dia.
L'Arnau, en Galdric i jo mateix vam completar el recorregut entre les 3h i les 2.30h. Tots tres vam acabar molt contents pels nostres respectius temps ja que la marxa tenia uns 23km i uns 1400 metres de desnivell positiu que es van fer d'alló més durs en els trams de més pujada i, sobretot, en el darrer tram de pista, que tots vam maleir.
Per últim, i com sempre, dir que la muntanya és un espai perfecte per passar unes hores, tant sigui caminant, com corrent, com en bicicleta. Per tant, animo a tothom a participar en activitats vinculades a la natura i a la muntanya. Això si, amb prudència i molt de respecte.
Fins aviat!
