Vertical Quiri 2013

Hola Amics,

Ahir no va ser el dia. La vertical Quiri, la primera prova del campionat de Catalunya de curses Verticals no va anar tal com m'hagués agradat. La cursa és un espectacular ascens des de Noves de Segre fins a l'ermita de Sant Quiri. Desprès de dinar, ens vam dirigir a Noves i vam escalfar juntament amb tots els companys del CTCMC. Les dones sortiren a les 5 i els homes a un quart de 6. Els paisatges que envolten Sant Quiri són fantàstics; a la part esquerra del recorregut es contempla durant tota la ascensió un bonic congost bastant engorjat i totalment cobert de vegetació. La cursa va començar molt ràpida, i com que no volia perdre els meus companys, vaig "apretar" des de l'inici posant-me al capdavant de la cursa, juntament amb l'especialista de la selecció catalana Joan Freixa, i tots els meus companys de curses. Em sentia fort, però quan portava uns 15 minuts i ja havíem arribat al primer avituallament, la calor va fer de les seves, se'm va assecar la boca, em costava respirar i vaig començar a perdre "pistonada". Va ser llavors quan, inconscientment, vaig deixar de lluitar i vaig donar-ho tot per perdut. Jo volia córrer, tenia ganes de donar-ho tot, però no sé per quina raó, el que jo pensava i volia no servia per fer que el meu cos tirés. Les cames no anaven i va ser llavors quan vaig caure en una "desmotivació" de la qual ja no vaig sortir. Vaig acabar la cursa perquè sabia que havia de puntuar, però no en tenia ganes. Em vaig anar quedant enrere i finalment vaig acabar amb un temps bastant dolent, pitjor que el de l'any passat i tot. No se si fou la calor, el cansament, el fet de començar massa ràpid... El fet és que mai m'havia passat, i ara estic una mica amoïnat, però crec que ha estat un problema d'un sol dia, a la pròxima hi aniré amb més ganes que mai i gaudiré de l'esport que practico, perquè si no és així, ja puc plegar. Crec que amb un entrenament bo del qual gaudeixi tot quedarà solucionat, i només haurà estat un petit ensurt.

Pel que fa a en Galdric, tampoc va sortir-li res com esperava. Encara arrossegant mocs des del cap de setmana passat, no va acabar de trobar-se còmode i a la part mitjana del circuit, els bessons li van començar a fer mal i no va poder portar el ritme que hagués desitjat.

Jo diria que tinc una fixació amb aquesta cursa, no sé per què, però en totes les edicions en que hi he participat la calor ha fet de les seves. El terreny és pedregós i polsegós i mai m'ha anat bé. L'any passat tampoc em vaig sentir bé, però no puc culpar aquests factors de la desastrosa cursa que vaig fer ahir; a la muntanya hi ha de tot, així que no val queixar-se i l'únic que puc fer ara és solucionar els problemes i tirar endavant. La temporada és molt llarga i això tot just acaba de començar!

Cara Amón 2013

Hola amics, 

Amb la nova samarreta del CTCMC

Aquest passat dissabte 18 de maig, es va disputar a Barruera la Cara Amón, segona prova del Campionat del Món de Curses Verticals i primera del Campionat d'Espanya. En Galdric i jo vam arribar a Barruera a la una del migdia i vam entrar en un restaurant per dinar. Allà ens vam trobar amb els tècnics del CTCMC i els membres de la selecció absoluta de curses de muntanya. Com que no havíem assistit al brífing, ja que era a les dotze, l'Arnau, el màxim responsable del CTCMC, em va explicar totes les novetats d'última hora, com ara el canvi de recorregut per les males prediccions meteorològiques i la acumulació de neu, les novetats en el material obligatori... Al final, el recorregut alternatiu tenia 980 metres de desnivell positiu en 4,8 km, recorregut bastant més suau que l'original, que tenia 1000 metres positius amb tant sols 3km. Tot i haver canviat l'itinerari, les condicions meteorològiques serien dures; a partir de la meitat del recorregut hi havia neu i els últims 300 metres de desnivell, amb gruixos de més de 25cm. Assimilant tota aquesta informació, vam dinar un bon plat de macarrons i ens en vam anar a l'apartament que havíem llogat a pair i a descansar, fins a dos quarts de quatre. Va ser llavors quan vam començar a escalfar i a percebre que seria una cursa d'allò més dura. Plovia força, feia fred i pocs metres per sobre, les precipitacions eren en forma de neu.

Per sort, a dos quarts de cinc es va donar la sortida a les dones, cadets i júniors i no plovia, però el cel era d'alló més amenaçador. Es va sortir ràpid, i com no podia ser d'altra manera, des d'un bon principi, la cursa es va dividir en dos grups. En el primer hi anaven tots els membres del CTCMC; l'Abel, del CTEMC ( esquí de muntanya); en Marc (Andorra) i la Laura Orgue, la principal favorita a endur-se la prova en categoria femenina. Jo em vaig enganxar en aquest grup. Vam anar junts quasi tota la cursa, fins on la neu es va apoderar del camí. Allà es va trencar el grup, ja que als que no estàvem acostumats a correr per neu, ens va costar mantenir el ritme. D'altra banda, l'Abel, que va ser el guanyador, acostumat a córrer per neu, va treure tot el seu potencial i es va escapar. A partir d'allà va començar una nova carrera, la de no caure i anar corrent seguint les banderes. Els 25cm de neu feien que córrer fos molt complicat, ja que no estava compactada, i la abundant neu granulada que queia, feia poc agradable anar amb "pantalonets" i samarreta sense mànigues. Al final vaig acabar la cursa molt content per les bones sensacions que vaig tenir i per la quarta posició en una prova del Campionat d'Espanya; vaig fer un temps de 49min!

A pocs metres de la sortida

En Galdric, per altra banda, tot hi no estar del tot fi dels pulmons, ja que patia una petita crisi asmàtica, va sortir amb ganes i es va mantenir  al segon grup. Va patir durant la primera meitat de la prova, però amb el fred de les cotes altes, se li van obrir els pulmons i va començar una remuntada que el va dur a finalitzar la prova en una merescuda dotzena posició amb un temps d'una hora i un minut.  

La cursa va ser molt dura, la neu va fer molt complicat portar un ritme continu, el fred va fer de les seves i les patinades van estasr a l'ordre del dia. Com no podia ser d'altra manera, durant el descens, com que s'havia de baixar pel mateix camí, per cedir el pas als que encara pujaven, s'havia de passar per neu verge, de manera que vaig trepitjar on no ho havia de fer, vaig caure i ho vaig anar a fer en la única pedra que hi havia en tota la muntanya. Al final, només ha set un bon trau al mig de la cama, però per sort no em va tocar cap articulació i només tiba una mica.

La cursa en les categories superiors d'homes va tenir sortida a tres quarts de cinc i, com era d'esperar, els principals especialistes mundials de quilometre vertical es van fer amb la prova. Va guanyar Urban Zemmer, seguit de l'Agustí Roc i de Marco Fachinelli. En dones, les guanyadores van ser Laura Orgue, Tessa Hill i Alba Xandri.

No havia fet mai la Cara Amón, però ja us puc assegurar que l'any que ve estarà al nostre calendari. Les muntanyes de la Vall de Boí son precioses, així que tant si hi ha neu com si no, l'any que ve tornarem a la Cara Amón per intentar fer un podi a nivell estatal, que ara per ara se'm resisteix, i per gaudir de la muntanya, l'esport i les amistats.

Cursa Pel Cor de la Fageda 2013

Hola amics,

Ahir es va celebrar al Càmping la Fageda, la quarta edició de la coneguda Cursa Pel Cor de la Fageda. Una cursa, que amb els seus pocs anys ha aconseguit ser una prova destacada en els calendaris de molts corredors d'arreu del país. Enguany es va assolir un record de participació, amb un total de 750 corredors repartits en els dos recorreguts, i 200 nens i nenes participants en les curses de promoció. La primera sortida que es va donar va ser la del recorregut llarg, un circuit de 24km que transcorria pels camins i corriols més bonics de la zona de la Fageda i Santa Pau, passant  pel cor de la Fageda d'en Jordà, Fontpobre, l'oratori de Sant Jordi, el nucli antic de Santa Pau i el Croscat. En aquesta espectacular cursa amb més de 1000 metres de desnivell positiu hi van participar els millors especialistes catalans, com serien en categoria masculina en Just Sociats, que va aturar el cronòmetre amb un espectacular temps de 1h 46min. I en categoria femenina, la Mònica Ardid que va finalitzar la prova amb un temps de 2h 7min. La cursa clàssica, de  13,5km, transcorria en gran part per l'interior de la Fageda, tot hi passar també pel Santa Margarida, i el Croscat. En aquesta prova també participaren els millors esportistes de la comarca, amb un Josep Maria Roura que encara no té rivals, que aturarà el cronòmetre amb un espectacular temps de 50min.

Pel que fa als membre de la secció, en Xevi Viñolas va fer una molt bona cursa, acabant en 16a posició de la llarga; en Galdric va quedar 45è en la curta; i en Ramon Pujol, nova incorporació de la secció, va quedar 57è. Jo, després de patir una bona estona pel fort ritme que es portava al capdavant de la cursa, vaig acabar-la en 6a posició.

Totes dues eren molt ràpides, ja que els desnivells no eren molt grans, això va fer que es portessin ritmes altíssims durant tota la prova.
El recorregut va estar a l'alçada de la situació; tot ell era preciós. Els camins eren envoltats de frondoses fagedes de color verd, i els camins eren molt corribles, en alguns trams dins la fageda, plens de pedretes, i en les zones properes als volcans, de greda.
La cursa de la Fageda és una gran festa de l'esport, on tothom pot venir a passar una molt bona estona amb tota la família. Així que des de la secció de curses de muntanya del CEO, animem a tothom a participar-hi, i a fer més gran aquesta festa. Tot hi que quan s'acosti la data no trigueu en apuntar-vos ja que les places volen.


Només un petit apunt de cara a l'organització de la prova. Tota la cursa va estar perfecte, l'únic petit problema que trobodestacable és el tema de l'aparcament. Ara que la cursa està creixent tant, no es pot pretendre que els més de 900 participants aparquin el cotxe a Ca la Guapa, ja només pel sol fet d'envair un barri i que tothom hagi de travessar una carretera. Crec que no ha de ser tant difícil trobar un lloc adient com un camp... Per la resta, la organització va estar un 10!!

1a Cursa de la Moixina

Hola amics,

El passat dimecres 1 de maig, la jove empresa olotina Linkinesis va organitzar la 1a cursa de la Moixina. El dia era radiant, després de la llarga tongada de pluges, i els més de 200 corredors que hi vam participar vam poder gaudir una fantàstica cursa que recorria els voltants d’Olot. Sempre és agradable assaborir  un paisatge tant proper a casa, la Moixina. Gran part de la cursa va transcorrer per aquesta preciosa zona d’aiguamolls. L'organització va pensar en tot; durant la cursa hi va haver activitats preparades per a tots els acompanyants dels participants i, just després de la prova, altres activitats lúdiques com ara l'slak-line...

La sortida de la cursa es va donar a la zona del “marc”, i tots els participants poguerem gaudir dels preciosos paratges que ens oferia el recorregut: la Fageda d’en Jordà, la Moixina... Tothom va poder fer la prova al seu ritme; va haver-hi corredors que van completar el recorregut en uns escassos 40min, mentre que altres, van aprofitar el recorregut  de la prova per compartir i passar una bona estona amb els amics.

Cursa Sant Amand 2013

Hola Amics,

Avui s'ha celebrat la primera prova de la Copa Catalana de Curses per muntanya, la cursa de Sant Amand, a Ripoll. Aquest any la organització ha preparat dos recorreguts, ja que les proves de la copa han de tenir un recorregut més curt i amb menys desnivell per a la cursa dels Júniors. El recorregut llarg era molt exigent ja que constava de 22,7 km amb 2700 mestres de desnivell acumulat. Per l'altre banda, la cursa curta tenia un recorregut d'uns 12 km i 1000 metres de desnivell positiu. Com era d'esperar, s'han reunit els millors atletes catalans per estrenar la Copa, atletes de renom com Just Sociats, Nuria Picas... s'han aplegat a Ripoll avui per disputar aquesta magnífica cursa. I com no podia ser, en categoria júnior hi havia reunit avui el futur de les curses de Muntanya. Allà ens hem trobat amb els meus companys del CTCMC a més d'un parell de joves esportistes  que estan posant el llisto molt alt. La sortida per als grans ha estat a les nou, i mitja hora després la sortida pel recorregut curt. Des d'un bon principi, en la categoria júnior, un grup de joves ens hem escapat, i hem fet la primera pujada del circuit bastant ràpida, seguidament un falç pla ens ha fet agafar velocitats més altes a l'hora que ens anava traient forces que més endavant necessitaríem. En el tram de màxima pendent el grup s'ha dividit en dos, i he perdut les possibilitats de lluitar per les tres primeres places, però he continuat lluitant dins el grup en que m'havia quedat. Finalment, després d'una última frenètica baixada, donant-ho tot i acabant la prova amb un dur esprint, he pogut avançar el meu amic, company de curses, i en aquell moment rival, David Terns. Finalment he acabat 5é amb un temps de 57 min, darrere de les joves màquines de corre, Jan, Marc, Abel i Oriol. En Galdric per altre banda, no tenia edat per a puntuar en la Copa, però com que lo important en aquest esport no és guanyar sinó participar i passar-s'ho bé, ha corregut hi ha completat el recorregut en 1h i 9 min quedant desè.
Ara sí que puc dir que he corregut una cursa realment bonica, tot hi la velocitat amb que es podia corre tot el recorregut, he pogut contemplar uns paisatges impressionants, però el que m'ha agradat més d'aquesta cursa han set els camins pels quals passàvem. A part d'un ram de pista assolellada, la resta del recorregut ha passat per preciosos camins envoltats de pinedes verdes, frondoses. Els camins eren de terra fosca humida, cosa que feia molt còmode el corre, i per altre banda, l'herba verda que hi creixia als costats, feia que realment fos un dels camins més bonics i còmodes en que he corregut mai!
Pel sol fet de poder contemplar aquests prodigis de la naturalesa ja casi impossible no estimar aquest esport, però si a més a més el practiques envoltat d'amics, ja no es pot demanar res millor!

II Intercentres Biar

Hola amics!

El passat cap de setmana del 27 i 28 d'abril, es va celebrar a Biar, una localitat de la província d'Alacant, la segona trobada de centres de tecnificació. Aquesta activitat va començar l'any passat amb d'iniciativa de les comunitats valenciana i catalana. Aquest any havia de ser una trobada dels centres de tecnificació de València, Balears i Catalunya, però per falta de pressupost  la trobada va quedar-se amb les mateixes comunitats participants de l'any passat, això sí, amb un notable augment de participació.

Els membres del CTCMC que vam participar a la trobada fórem 7 nois i 3 noies, a més dels dos tècnics i un membre de la selecció absoluta. Ens vam trobar tots a les 7 del matí a l'àrea de servei de Bellaterra, i després de passar unes 5 hores a les "furgos" arribàrem a Biar, no vam poder gaudir del paisatge ja que durant tot el viatge, les boires, els núvols i les pluges ens van acompanyar. Un cop a Biar, ens vam instal·lar i van començar els entrenaments conjunts amb els Valencians. Al dissabte al matí, varem fer unes series en pujada que ens van deixar a tots una mica petats, ja que al fer-les tots, la competitivitat estava a flor de pell i una mica més fort de l'estimat sempre s'entrena. Vam dinar un bon plat de pasta i seguidament tocaren exercicis de tècnica de carrera i circuit de força. Ja al vespre ens reberen a la casa de la Cultura i durant unes dues hores es celebrà una taula rodona on intervingueren alguns dels principals atletes valencians, alguna jova promesa catalana, i els tècnics dels dos centres així com també un alt cap de la FEDME. Tot seguit soparem i alguns joves esportistes sortiren fins tard per acabar el dia amb "marxa", per altre banda, jo i uns quants més ens vam quedar compartint experiències i conservant energia per l'entrenament del diumenge. Ja al diumenge, després d'esmorzar vam sortir a còrrer, tocava fer una sortida d'unes dues hores per acumular volum, però degut a la forta pluja que ja ens havia molestat durant tot el dissabte, la marxa va quedar reduïda a una hora. Tot hi així, es va fer dur, no per les pendents, que n'hi havien, sinó per fred i la pluja abundant que queia. Recuperats tots de l'intens fred que s'havia posat dins els nostres ossos, els tècnics ens van explicar el funcionament dels campionats d'Espanya d'enguany i ens en van explicar les seves característiques.

Durant aquests dos dies vaig poder compartir grans moments amb tots els esportistes del Centre de Tecnificació, tots ens portem molt bé i vam passar un cap de setmana molt entretingut. Durant els entrenaments, l'objectiu fou millorar el màxim, i mirar l'estat de forma de tots els companys. Destacar, que l'estat de forma dels atletes catalans tant en categoria masculina com en femenina, és excelent. I durant els àpats, estones lliures, l'objectiu de la trobada, fou compartir experiències, xerrar, i passar-nos'ho d'allò més bé!
Tot hi no poder gaudir del paisatge per culpa del mal temps, vam passar-nos'ho bé corrent tots junts i patinant per les pendents de la zona!

XXXVI Embardissada - 2013

Hola Amics,

Aquest passat diumenge es va celebrar a Sadernes la XXXVI  edició de l'Embardissada, la marxa popular de la Garrotxa amb més anomenada i més multitudinària, enguany amb 1098 participants. L'èxit de l'Embardissada es deu, entre altres coses, al fet que el recorregut passi pels paratges més bonics de la comarca, com l'Alta Garrotxa, portant, a més, al miler de marxaires per camins gairebé oblidats, ajudant, així, a recuperar-los. L'organització de l'Embardissada, com cada any, és lloable: els corriols previament desbrossats a consciència pels voluntaris, un recorregut ben marcat per tal de que no es perdi ningú i controls suficients per tal de poder assegurar l'atenció i seguretat a tots els participants. Aquests controls, amb la dificultat logística que comporta fer-hi arribar l'avituallament, ofereixen un mos i aigua, i serveixen per garantir la seguretat dels participants, de manera que si algú es perd és fàcil determinar entre quins dos punts ho ha fet, i si algú s'ha fet mal, està sempre a pocs quilòmetres del lloc on el puguin guarir. A més, el Centre Excursionista sempre ofereix als participants un llibret ple d'informació sobre el recorregut i les seves peculiaritats, així com també una mica d'història de la zona i de las seva vegetació i fauna, recuperant així no només els camins, sino també la seva història.   

El punt de partida va ser a Sadernes. Des d'allí, l'itinerari seguia la vall de la riera de Sant Aniol fins arribar a la Muntada. Allà ens desviarem de la pista per agafar un camí paral·lel a aquesta que més endavant ens va portar cap al Salt de la Nuvia i, després d'un breu descens, fins a Can Barrufa. Des d'aquest mas deshabitat, el camí del pujant del Jóc ens portà fins al coll de Sant Marc, i amb un últim esforç fins al punt més alt de la marxa, el Puig de Sant Marc. Des d'aquest cim de 1327m d'alçada, es veien uns dels paisatges més preciosos i èpics que es poden contemplar des de l'Alta Garrotxa. Per una banda, s'observava tota la part baixa de la Garrotxa, i per l'altra, un paisatge únic, amb el pic de les Bruixes ben verd, el Comanegre i, de fons, el Pirineu amb les últimes neus de l'any! Des d'allà, la baixada fins al Soms, passava per uns camps d'herba on el camí feia unes ziga-zagues molt divertides que et feien gaudir del camí i dels paisatges que anaves deixant enrere. Just a sota es trobava el Corral de les Grateres. Des d'allà, un caminoi molt entretingut que flanquejava per sobre una de les lleixes que travessen horitzontalment les muntanyes de l'Alta Garrotxa, ens duia a Talaixà. Des del coll de Talaixà, una frenètica baixada plena de pedres fins a les ruïnes de Ca la Bruta, punt on travessàrem el pont d'en Valentí per recuperar la pista que, ara de tornada, ens conduia de nou fins a Sadernes.

Els membres de la Secció que participarem a l'Embardissada erem tots de la secció de mainada del CEO: l'Arnau, en Galdric i jo. Per nosaltres, les activitats vinculades a la marxa van començar el dissabte a la tarda. Allà vam parar les tendes i vam passar una bona tarda jugant i compartint bones estones amb la mainada, acompanyats com sempre de L'Adrià (pressi), la Sarah i en Dani, que per culpa d'un esguinç no va poder fer l'Embardissada. Tot i així, va estar en tot moment controlant tots els passos de la mainada pels 'walkis'. Per altra banda, també hi van ser els grans, acompanyats d'en Jordi. A més, en Guillem, un antic membre de la secció de mainada, va passar el cap de setmana amb nosaltres, i ja per últim, en Toni (Pèrkins), antic i històric monitor de la secció, també ens va acompanyar i vam poder posar-nos al dia de la seva vida, ja que feia dos anys que no el veiem. Vam sopar tots junts i, de mica en mica, tothom se'n va anar a dormir. A quarts d'una encara hi havia qui estava xerrant! Vam passar la nit com vam poder (jo no vaig dormir gens). I ben d'hora, al matí, tots llevats per començar la marxa, alguns caminant i els altres corrent. 

Al final, el que compta és haver gaudit de la companyia i del paisatge. He de dir que molta gent, quan ens veu correr, diu: 'Vols dir que teniu temps de mirar el paisatge? Dir-vos que, almenys jo, l'assaboreixo moltíssim  ja que és precisament per això que m'agrada córrer per la muntanya.
Va ser una diada festiva, animada, molt bonica i amb un temps que ens va permetre fins i tot posar els peus dins les cristal·lines aigües de la riera de Sant Aniol.  

Cada vegada hi ha més gent a qui li agrada fer les marxes corrent. Pregunteu-ho sino a en Roger i l'Oriol, que també s'hi varen animar. És una manera diferent de veure la muntanya. Al final tothom va anar arribant i vam assaborir uns macarrons boníssims, tot comentant les experiències viscudes durant el dia.

L'Arnau, en Galdric i jo mateix vam completar el recorregut entre les 3h i les 2.30h. Tots tres vam acabar molt contents pels nostres respectius temps ja que la marxa tenia uns 23km i uns 1400 metres de desnivell positiu que es van fer d'alló més durs en els trams de més pujada i, sobretot, en el darrer tram de pista, que tots vam maleir.

Per últim, i com sempre, dir que la muntanya és un espai perfecte per passar unes hores, tant sigui caminant, com corrent, com en bicicleta. Per tant, animo a tothom a participar en activitats vinculades a la natura i a la muntanya. Això si, amb prudència i molt de respecte.

Fins aviat!

Marxa dels Hostalets d'en Bas

Hola amics,

Avui mateix, ben d'hora al matí, exactament a dos quarts de 8, s'ha donat la sortida a la IX edició de la marxa popular d'Hostalets d'en Bas. Aquest any, malgrat la poca publicitat i la poca informació que donava la pàgina web, hi ha hagut un gran nombre de participants: uns 400 marxaires!! En Galdric i jo, com de costum, ens hem agafat la marxa com un entrenament, ja que amb un desnivell positiu d'uns 700m i 15km i mig, era perfecte. Des d'un principi, el recorregut ens ha ensenyat la verticalitat de les parets que delimiten la Vall d'en Bas. Hem anat pujant pel camí de la Portella fins arribar a la Tossa de Pujolriu, i més tard, fins a Puig Afra. Durant uns 5km, la marxa ha anat passant per tots els petits cims, deixant-nos gaudir d'un paisatge preciós, contemplant en un primer pla els camps d'un verd espectacular; en segon, el Puigsacalm; i en tercer i últim, el Pirineu nevat.

La pujada ha estat molt bonica, passant pel costat d'un rierol envoltat d'una vegetació molt frondosa i verda, que aportava molta frescor. La baixada no ha estat menys i, al principi, hi havia uns plans amb una falsa baixada amb alguns arbres pel mig que feien de molt bon córrer el tram, i aportaven un extra de dificultat al haver d'anar fent "slaloms" pels arbres. Ja al tram final, l'organització ens ha portat pel camí de la Torrentera i m'he pogut encantar mirant els preciosos gorgs i salts d'aigua. Això sí, aquest camí pot ser molt "macu", però és força tècnic; més d'una vegada m'he vist a baix, allà al riu entre quatre pedres molles. Per sort, no ha estat així i no he caigut cap vegada. Aquest tram de camí m'ha fet baixar força el ritme i he acabat completant el recorregut en 1h i 35 minuts. Per altra banda, en Galdric s'ha notat unes punxades al isqui-tibial i ha  fet un temps de 2h.

Ha estat una de les marxes populars més espectaculars i boniques que he fet mai. L'organització ha estat perfecte, i crec que els avituallaments estaven molt ben distribuïts. Per acabar, recomano a tothom, que s'animi i faci aquestes marxes, al ritme que vulgui, però que les faci. És una molt bona manera de conservar els camins ens bon estat, recuperar-ne de nous, i conèixer cada vegada més zones de la nostra preciosa comarca!

Romanic Extrem 2013

Hola amics,

Aquest diumenge 7 d'abril es va celebrar a Hostalnou de Bianya la primera edició de la Romànic Extrem. Va ser una cursa molt dura, no pel total de desnivell acumulat, sinó pels puja-baixes constants de tot el recorregut.

Va ser una jornada marcada pel bon temps, l'esportivitat, el bon ambient, els controls plens de gent animant, i això sí, molt i molt de fang.

La Romànic Extrem consta de dues curses, la Marató i la Mitja Marató. Tots els membres de la secció de curses vam participar a la mitja. El recorregut va ser molt exigent; ja des d'un bon principi la pujada es va fer notar, a més a més, el fang ja trepitjat pels companys que estaven fent la marató va fer la pujada més dura. Un cop al punt més alt del recorregut, Sant Miquel, va tocar una baixada tècnica, amb molt pendent i amb zones on, més que còrrer, patinàvem per sobre de gran quantitat  de fang. Un cop al segon avituallament ja només quedaven 10 quilometrets, que a mi se'm van fer molt més durs que els que ja portava a les cames. En conclusió, crec que va ser una diada esportiva perfecta: l'organització, impecable; el recorregut, magnífic i els paisatges, de postal. Jo em quedaria amb les vistes d'Olot des de Sant Miquel.

La cursa va estar en tot moment seguida pel fotògraf Oriol Batista, que va retratar a tothom i va introduir la fotografia aèria a la cursa mitjançant uns helicòpters que ens van estar sobrevolant durant tota la jornada.

En quant a la nostra secció, vam prendre la sortida en Xevi, en Joan, en Galdric i Jo. Malauradament, en Dani ens animava des de darrere les tanques per culpa d'una lesió al maluc  que l'ha deixat fora de joc per unes setmanes. Per altra banda, en Galdric no va poder acabar la cursa. La falta d'entrenament les darreres setmanes a causa d'un ruptura muscular li va passar factura. Això sí, en Joan va acabar la mitja en un temps de 3h i 24m, i en en Xevi i jo, vam entrar amb uns temps de 2h 9m i 2h 8m respectivament, i en 13 i 10 posició.

Sens dubte, a la propera edició serem a la línia de sortida!

Travessa a Menorca dels Joves del CEO

Hola amics,

Com a escrit especial avui us parlaré de la Travessa que han anat a fer a Menorca el grup de Joves de la Secció de Mainada. Us parlo d'aquesta travessa, perquè tant en Galdric, l'Arnau i Jo, en Biel, hi hem anat i volem compartir aquesta gran experiència!

Vam sortir de Barcelona el dilluns a la nit, i desprès d'unes males hores de son per a la majoria dels joves, a causa de la calor de les cabines, vam arribar a Maó. La ruta que ens esperava aquesta setmana constava de 4 durs dies de caminar, un dia de relax per poder assaborir les platges del sud de l'illa, i per últim, la tornada! Les etapes de caminar, ens van portat per tot l'oest i nord de l'illa, i el quart dia arribarem ja al sud, a la cala Turqueta. No van ser pas fluixes les etapes, ja que la part nord de Menorca és la més salvatge i menys massificada, la travessa es va centrar en aquesta zona, però per tal de aprofitar el bon temps i poder-nos banyar a les precioses cales del sud, vam apretar les dents fins arribar al sud. Finalment sortiren aproximadament unes etapes de 20,30,27,35 quilòmetres.

El que m'agradaria destacar és la bellesa dels paisatges de Menorca. És una illa, que jo,  no havia visitat mai, i que realment m'ha agradat moltíssim. Per altre banda lloar el gran treball que s'ha fet a Menorca per marcar el traçat del recorregut de la Volta a Menorca, el conegut Camí de Cavalls. Tota la volta a l'illa està molt ben marcada amb uns pals molt bonics que fan que sigui impossible perdre's! Tota la secció va donar totes les seves energies i vam gaudir en grup i amb un ambient genial de les espectaculars vistes de l'illa. L'aigua estava freda, però la calor asfixiant i les moltes hores que passàvem al sol, van fer que fos imprescindible banyar-se!

També crec van ser perfectes els nostres estimats monitors, en Dani, l'Adrià, la Sara,

i en Gerard. En Dani, la Sara i l'Adrià ens van acompanyar durant les hores de marxa, mentre que en Gerard, amb la seva C-15, es passava tot el dia amunt i avall per tota l'illa, comprant menjar, recollint aigua a les fonts, i a les nits ens preparava uns exquisits menjars, sembre amb primer, segon i postre. I als matins, ens preparava l'esmorzar, a base de magdalenes, croissants, "nutella" i sucs. Durant les hores de camí, tothom anava al seu ritme ja que no hi havia perill de perdre's i de tant en tant fèiem un reagrupament on menjàvem una mica i sobretot recuperàvem les energies positives per acabar el dia !

Acabar dient que ha estat la millor travessa de Setmana Santa que he fet mai, i per sobre de tots els paisatges que vam veure, amb el que em quedo és amb el meravellós ambient que tenim els joves del CEO, som una gran família, i espero que ho siguem per sempre.