diumenge, 5 de maig del 2013

Cursa Sant Amand 2013

Hola Amics,

Avui s'ha celebrat la primera prova de la Copa Catalana de Curses per muntanya, la cursa de Sant Amand, a Ripoll. Aquest any la organització ha preparat dos recorreguts, ja que les proves de la copa han de tenir un recorregut més curt i amb menys desnivell per a la cursa dels Júniors. El recorregut llarg era molt exigent ja que constava de 22,7 km amb 2700 mestres de desnivell acumulat. Per l'altre banda, la cursa curta tenia un recorregut d'uns 12 km i 1000 metres de desnivell positiu. Com era d'esperar, s'han reunit els millors atletes catalans per estrenar la Copa, atletes de renom com Just Sociats, Nuria Picas... s'han aplegat a Ripoll avui per disputar aquesta magnífica cursa. I com no podia ser, en categoria júnior hi havia reunit avui el futur de les curses de Muntanya. Allà ens hem trobat amb els meus companys del CTCMC a més d'un parell de joves esportistes  que estan posant el llisto molt alt. La sortida per als grans ha estat a les nou, i mitja hora després la sortida pel recorregut curt. Des d'un bon principi, en la categoria júnior, un grup de joves ens hem escapat, i hem fet la primera pujada del circuit bastant ràpida, seguidament un falç pla ens ha fet agafar velocitats més altes a l'hora que ens anava traient forces que més endavant necessitaríem. En el tram de màxima pendent el grup s'ha dividit en dos, i he perdut les possibilitats de lluitar per les tres primeres places, però he continuat lluitant dins el grup en que m'havia quedat. Finalment, després d'una última frenètica baixada, donant-ho tot i acabant la prova amb un dur esprint, he pogut avançar el meu amic, company de curses, i en aquell moment rival, David Terns. Finalment he acabat 5é amb un temps de 57 min, darrere de les joves màquines de corre, Jan, Marc, Abel i Oriol. En Galdric per altre banda, no tenia edat per a puntuar en la Copa, però com que lo important en aquest esport no és guanyar sinó participar i passar-s'ho bé, ha corregut hi ha completat el recorregut en 1h i 9 min quedant desè.
Ara sí que puc dir que he corregut una cursa realment bonica, tot hi la velocitat amb que es podia corre tot el recorregut, he pogut contemplar uns paisatges impressionants, però el que m'ha agradat més d'aquesta cursa han set els camins pels quals passàvem. A part d'un ram de pista assolellada, la resta del recorregut ha passat per preciosos camins envoltats de pinedes verdes, frondoses. Els camins eren de terra fosca humida, cosa que feia molt còmode el corre, i per altre banda, l'herba verda que hi creixia als costats, feia que realment fos un dels camins més bonics i còmodes en que he corregut mai!
Pel sol fet de poder contemplar aquests prodigis de la naturalesa ja casi impossible no estimar aquest esport, però si a més a més el practiques envoltat d'amics, ja no es pot demanar res millor!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada