Vertical Quiri 2013

Hola Amics,

Ahir no va ser el dia. La vertical Quiri, la primera prova del campionat de Catalunya de curses Verticals no va anar tal com m'hagués agradat. La cursa és un espectacular ascens des de Noves de Segre fins a l'ermita de Sant Quiri. Desprès de dinar, ens vam dirigir a Noves i vam escalfar juntament amb tots els companys del CTCMC. Les dones sortiren a les 5 i els homes a un quart de 6. Els paisatges que envolten Sant Quiri són fantàstics; a la part esquerra del recorregut es contempla durant tota la ascensió un bonic congost bastant engorjat i totalment cobert de vegetació. La cursa va començar molt ràpida, i com que no volia perdre els meus companys, vaig "apretar" des de l'inici posant-me al capdavant de la cursa, juntament amb l'especialista de la selecció catalana Joan Freixa, i tots els meus companys de curses. Em sentia fort, però quan portava uns 15 minuts i ja havíem arribat al primer avituallament, la calor va fer de les seves, se'm va assecar la boca, em costava respirar i vaig començar a perdre "pistonada". Va ser llavors quan, inconscientment, vaig deixar de lluitar i vaig donar-ho tot per perdut. Jo volia córrer, tenia ganes de donar-ho tot, però no sé per quina raó, el que jo pensava i volia no servia per fer que el meu cos tirés. Les cames no anaven i va ser llavors quan vaig caure en una "desmotivació" de la qual ja no vaig sortir. Vaig acabar la cursa perquè sabia que havia de puntuar, però no en tenia ganes. Em vaig anar quedant enrere i finalment vaig acabar amb un temps bastant dolent, pitjor que el de l'any passat i tot. No se si fou la calor, el cansament, el fet de començar massa ràpid... El fet és que mai m'havia passat, i ara estic una mica amoïnat, però crec que ha estat un problema d'un sol dia, a la pròxima hi aniré amb més ganes que mai i gaudiré de l'esport que practico, perquè si no és així, ja puc plegar. Crec que amb un entrenament bo del qual gaudeixi tot quedarà solucionat, i només haurà estat un petit ensurt.

Pel que fa a en Galdric, tampoc va sortir-li res com esperava. Encara arrossegant mocs des del cap de setmana passat, no va acabar de trobar-se còmode i a la part mitjana del circuit, els bessons li van començar a fer mal i no va poder portar el ritme que hagués desitjat.

Jo diria que tinc una fixació amb aquesta cursa, no sé per què, però en totes les edicions en que hi he participat la calor ha fet de les seves. El terreny és pedregós i polsegós i mai m'ha anat bé. L'any passat tampoc em vaig sentir bé, però no puc culpar aquests factors de la desastrosa cursa que vaig fer ahir; a la muntanya hi ha de tot, així que no val queixar-se i l'únic que puc fer ara és solucionar els problemes i tirar endavant. La temporada és molt llarga i això tot just acaba de començar!