Marxa Popular Bianya

Hola Amics,

El passat diumenge 10 de Març, es va celebrar a Hostalnou de Bianya la ja coneguda marxa popular de la Vall de Bianya. Aquest any el recorregut passava per 4 ermites de la zona sud del municipi, i l'Arnau i jo vam fer-la corrents com a entrenament per la Romànic Extrem del 7 d'Abril.

La marxa passava per part del recorregut de la prova del dia 7, així que vam decidir fer-la com a entrenament. Vam sortir bastant forts per mirar com anàvem de forces de cara el dia 7, ja que la marxa eren 18 km i la cursa en seran 21. Un primer tros pla d'uns 5 km va estar d'allò més bé per anar escalfant el cos, i just després una forta pujada que ja ens dugué de cop a L'espunya. Des d'allà començà un caminet que amb un puja-baixa continu ens va portar fins a Sant Miquel. Un cop allí, ja només faltà la baixada, molt tècnica i llarga, que ens portà de nou fins a Hostalnou. Allà ens esperava un bon esmorzar.
 L'Arnau no va poder acabar la marxa corrents per culpa d'unes molèsties als genolls durant la baixada, per l'altre banda, vaig arribar a Hostalnou primer i encara no havien acabat de parar la taula. Va estar un dia d'allò més profitós ja que amb una hora i trenta minutets havia desfet el recorregut i ja s'emparaven els pares amb una bossa plena de croissants. Va ser recuperar les forces i a estudiar!

CTCMC

Hola Amics!!
Ara fa tres setmanes vaig participar a les proves d'accés al Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya de Catalunya. Van estar unes proves molt intenses i amb molt nivell. Estava un pel preocupat per si no entrava aquest any... perquè l'any passat m'ho vaig passar d'allò més bé, i aquest any volia repetir. Finalment avui ha sortit la llista, ara sí que puc dir que repetiré un any més aquesta gran experiència. Aquest any el CTCMC està ple de novetats, han potenciat la participació dels clubs i han afegit concentracions en el calendari. A més a més han apostat molt fort, han retallat l'equip però han seleccionat els millors atletes joves catalans del moment. I com a novetat han agafat a tres noies, les tres molt fortes, per tal de crear un equip femení competitiu de cara als campionats d'Espanya. Només dir que m'hauré d'esforçar molt per seguir totes les màquines que formen part del CTCMC!

Podeu veure la notícia que ha penjat la FEEC clicant aquí!

Acte d'entrega de premis de la Temprada 2012

Hola amics!!

El dissabte dia 2, es va celebrar a Montjuïc, l'acte d'entrega dels premis de la temporada 2012 del Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya, el qual consta del Circuit català, la Copa catalana, i la copa catalana de curses verticals. L'acte d'entrega va ser precedit de dues xerrades una sobre l'entrenament en curses de muntanya, a càrrec d'en Pau Bartoló, entrenador de la Núria Picas i d'en Dani Tristany i una altre sobre les prevencions de lesions a càrrec d'en Fernando Rosa, seleccionador absolut de la selecció Catalana de curses per Muntanya i fisioterapeuta. Es van donar els premis als guanyadors de la temporada on jo vaig recollir el tercer premi júnior de la copa catalana de Curses Verticals. Un cop acabada l'entrega de premis va haver-hi un pica-pica per a tothom!!

Km Vertical Ogassa

Hola amics!!

El passat diumenge 3 de Març, es va celebrar a Ogassa el primer km Vertical. Jo patia per l'estat del terreny, sobretot pensava que hi hauria molta neu, ja que el recorregut anava des d'Ogassa al cim del Puig Estela. Finalment no hi havia molta neu ja que el bon temps del divendres i dissabte n'havien fos la majoria. Això sí, el terreny en un dels trams més complicats i amb més pendent estava força enfangat. La cursa va començar forta, com tots els kilòmetres verticals, per evitar taps al principi dels corriols. Jo com de costum em vaig posar el davant i vaig intentar seguir els especialistes de aquestes proves que havien vingut d'arreu de Catalunya  entre altres hi havia l'Agustí Roc, en Marc Caros... El principi el recorregut era força corrible, però com era d'esperar, aixó va canviar dràsticament. Del no res, va aparèixer una pujada enfangada, plena de pedres i arbustos i amb la pendent més forta que havia fet mai en una cursa. Aquest tram era una mica perillos, perquè hi havia roques soltes i de tant en tant es sentia: - Al "tanto"!! Perda!! I baixava una pedra a tot drap, en vaig esquivar unes tres en tot el tram, fins que una em va tocar la mà. Per sort era petita, no més gran que un puny, i no em va fer gaire res. Un cop acabat aquest corriol s'arribava a la canal, un altre fragment del recorregut amb moltíssima pendent. Era espectacular passar per aquell tram, ja que era prat alpí, hi hi havia com esglaons naturals fets per les mates d'herba, i era com pujar per una escala de llitera. Un cop arribat al final d'aquest, ja només va quedar l'ultima part, ara si amb una mica de neu fins al Puig Estela, era un tram més pla, però amb una pujada que continuava sent contundent. Ha estat el meu primer de molts Kilòmetres Verticals que faré aquesta temprada, i em vaig sentir d'allò més bé! Finalment vaig acabar el dur recorregut en dotzena posició de la general, però una mica descepcionat en quan a les categories, ja que només hi havia sènior i beterà, la qual cosa deixava els mes joves sense cap possibilitat a optar a podi. Però el que és important no és la posició sinó el temps i les sensacions!
El paisatge que es pot contemplar des del Puig Estela és espectacular. Es veu tota la Vall de Camprodon i tots els cims del Pirineu. Era la segona vegada que pujava al Puig Estela però la primera havia estat durant la cursa del Taga d'ara fa 2 anys, i la boira no em va permetre gaudir del paisatge.
Els kilòmetres verticals són unes curses de muntanya molt adients per a joves i per a tothom és clar,  i és adient per a joves, perquè durant les pujades no hi ha casi impacte i això prevé lesions i sobretot pels que encara no hem acabat de créixer es perfecte.

Així que animo a participar en aquestes proves duríssimes però precioses a tothom que li agradi gaudir de paisatges d'alta muntanya!

Proves CTCMC

Hola Amics!!

Com ja us vaig comentar, la setmana passada vaig anar a fer les proves de accés al CTCMC. En el meu cas, eren de control ja que aquest any ja he estat al Centre. Com era d'esperar, es van presentar una quarantena d'aspirants. Intimidava una mica, ja que l'any passat no arribàvem als 20. Va ser un dia molt divertit. Jo ja coneixia tots els membres del Centre i algun dels principals dels aspirants a entrar-hi aquest any, així que vam passar el dia junts xerrant, compartint experiències i corrent. El dia va començar amb una presentació del CTCMC i,  un cop acabada, tots els atletes ens vam anar a canviar i vam començar les proves. Consistien en un minut de multi-salts laterals, un esprint de 200 m i una cronoescalada de 300 metres de desnivell positiu.
A l'hora de dinar cadascú va anar pel seu compte ja que no hi havia un restaurant que ens pogués agafar a tots i donar-nos dinar en una hora. Així que vam anar a dinar en Jan, la Maria, els meus pares i jo en un restaurant, i a les 3 ens vam plantar altre cop al poliesportiu de Ripoll. Allà d'un en un va anar entrant tothom a una saleta on es feien les entrevistes personals amb els tècnics de la FEEC -Arnau Anguera, Kiku Soler i Fernando Rosa. Jo vaig ser dels últims a entrar, i em vaig emportar una sorpresa quan em van fer entrar amb en Sergi, el meu amic i membre també del CTCMC. Allà dins ens van explicar una mica com seria la temporada i els vam haver d'explicar els entrenaments que anàvem fent... Va ser un dia molt divertit i vaig sortir molt content. Ara estic a l'espera de la llista d'integrants del CTCMC que sortirà de aquí poc a la pàgina de la FEEC.

Animo a tots els joves que es prepari be aquest any, es facin veure per les curses i que l'any que ve es presentin a les proves!! Ser membre del CTCMC ha estat per mi una experiècia molt gratificant!

Proves Accés al Centre de Tecnificació de Curses de Muntanya

Hola,

Ja fa un any vaig fer les proves d'accés al CTCMC, ha estat un any de moltes emocions, curses, viatges... I demà es tornen a celebrar. Aquest any, com l'any passat, les proves es fan a Ripoll.
I diria que no serà un dia qualsevol, últimament, les curses de muntanya s'han posat molt de moda i no serà estrany si demà em trobo amb unes dotzenes de candidats. Espero que vagi molt bé i poder tornar a gaudir de les curses amb els meus companys del CTCMC, amb els quals he fet gran amistat.

Cursa Mont-Rodon

Hola amics!!

Avui en Galdric i jo hem participat a la cursa de Mont-Rodon, una cursa de muntanya que es celebrava a Matadepera. Ha estat una experiència única per a mi, ja que mai havia corregut amb tanta gent, hi havia 500 participants. Allà ens hem trobat amb en Jan i en David, hi em estat escalfant i xerrant minuts abans de la sortida. S'ha sortit molt fort, durant els primers 2km hem encapçalat la cursa en Jan i jo, però llavors m'he quedat uns 50 metres enrere, i hem arribat al primer cim amb uns segons de diferència. Les baixades éren molt pronunciades i amb pista, terreny en el qual no m'acabo de sentir del tot bé, però tot hi així he seguit apretant. Finalment, desprès de patir bastant en els últims 2km he arribat junt amb en David, 11a i 12a posició. En Jan, que ens ha demostrat que està a TOPE, ha arribat en segona posició uns 5 minuts davant nostre. La cursa és molt bonica, passa pels voltants de la Mola i els paisatges són espectaculars. Aquest any el recorregut tenia uns canvis respecte el de anys anteriors, i m'ha agradat molt, sobretot perquè ha augmentat el desnivell i els trams tècnics, que n'hi havien molts.

En Galdric no ha pogut fer la cursa que esperava, ja que l'altre dia va caure i es va fer mal al genoll i avui se n'ha vist resentit. Per a mi ha estat una jornada d'allò més perfecte, ja que ha estat una de les curses on m'he sentit més bé de les últimes que he fet i alhora he gaudit d'aquest gran esdeveniment. Sincerament, jo em pensava que Matadepera era un poble relativament petit, però ja només arribar-hi amb el cotxe i  veure carrers per tots costats i plens dels cotxes dels participants de la prova m'ho han acabat de treure del cap. Animo a tothom que li agradin les grans festes de l'esport i no li faci res fer una bona estona de cotxe, que l'any que ve s'encamini cap a Matadepera.

Quan surtin les fotos que ha fet l'organització, ja les penjaré; de moment, algunes de la sortida.

Fins aviat!!!

Tot preparat per Matadepera

Hola amics!!

Demà dia tres, en Galdric i jo anem a Matadepera a còrrer la cursa de Mont-Rodon. Ja fa un temps que no fem cap competició i la veritat és que en tinc moltes ganes. Us preguntareu perquè anem cap al Vallès a fer una cursa popular, doncs és molt senzill, durant els anys que porto competint en aquest preciós esport he conegut molta gent hi he fet grans amics, 3 dels quals són del Vallès. Així que vaig decidir anar a fer la cursa per poder gaudir del nostre esport preferit amb ells, ja que durant tot l'hivern no els he vist. La cursa és una bonica volta pels entorns de Matadepera, són uns 13km amb 600 metres de desnivell positiu. Però crec que amb lo competitius que som tots, farem una cursa d'allò més ràpida. Perquè vulguis o no, quan estàs a la sortida i es dispara la pistola, el que t'importa és guanyar-los, i si veus que et passen a davant, apretes més. Per aquesta raó crec que serà una cursa molt productiva. Cadascú donarà el millor d'ell mateix.



Si puc demà mateix a la tarda, faré una altre publicació al blog per explicar com ha anat la cursa.

24 hores de Muntanya

Hola amics!!!

Com ja deveu saber, avui es celebren les 24h. Una marxa de resistència que organitza el CEO pels voltants de la Garrotxa. Aquest any surt d'Hostalnou de Bianya. A mi sempre m'ha agradat molt anar-hi, sobretot a les etapes de nit. Torbo que és una experiència única caminar de nit. A més, la organització és molt bona. Si estèu interessats en fer només una etapa podeu agafar un autocar a Hostalnou que us porti fins al principi de la etapa que desitjeu fer. A veure si us animeu!!!!

Teniu tota la informació a la web del CEO!!!

Cursa Popular Nadalenca Olot

Hola Amics,

Després d'un Nadal en que els protagonistes, al menys per mi, han estat els refredats i una bronquitis, tornem a començar i amb més ganes que mai. Avui s'ha celebrat la Marxa Nadalenca, pels carrers més emblemàtics d'Olot i un dels seus volcans, el Montsacopa. Ha estat una marxa molt festiva en que no importava la posició sinó la participació. I hi ha hagut molta gent: grans, petits, nois, noies, avis, àvies... i es podia fer caminant i corrent. 

Ha començat la marxa amb força, un grup d'uns quants corredors ens hem posat davant ja des del principi. Sembla que no, però ha estat dura, una mica pel fred dels primers minuts però més pel ritme que s'ha marcat. Tot i tractar-se d'una cursa urbana, el desnivell hi és present. Passava per carrers com Sant Rafel, Mulleres... i un bon tros del tram final pel centre. 

La cursa ha tingut molts aspectes positius, però també cal comentar, amb ànim constructiu, allò que no ha funcionat. Crec que la organització ha tingut deficiències. En tractar-se d'una cursa urbana, els carrers per on passa haurien d'estar tallats o, si més no, amb policia o organització regulant el pas dels cotxes. Jo ho he pogut veure amb els meus ulls, els encarregats de regular el pas jugant amb el mòbil o apalancats en un semàfor sense controlar si passaven cotxes o no i si passaven corredors o no. D'altra banda, hi havia carrers on hi podien passar cotxes malgrat la presència de corredors. Si hi hagué hagut algú controlant, aquesta simultaneïtat no hauria estat cap problema.  En un moment del recorregut, dos corredors i jo hem trencat cap a el carrer Pintor Galwey, pel qual venia un cotxe i quasi que ens atropella. Crec que els corredors han de ser prudents, però quan és una cursa organitzada no crec que sigui feina del corredor parar-se a cada trencant i assegurar-se que cap cotxe l'atropellarà. Deixant de banda aquest aspecte a millorar, m'apunto al calendari aquesta cursa. 

Avui dels corredors del centre érem en Galdric, en Joan, en Xevi i jo. I ja portem les samarretes de la secció, amb el patrocini de Rondo i l'Aresta. Són molt espectaculars i, vistes de lluny i d'esquena, realment semblen un volcà, mentre que per davant, la lava sembla dibuixar les quatre barres de la senyera.