Després d'un Nadal en que els protagonistes, al menys per mi, han estat els refredats i una bronquitis, tornem a començar i amb més ganes que mai. Avui s'ha celebrat la Marxa Nadalenca, pels carrers més emblemàtics d'Olot i un dels seus volcans, el Montsacopa. Ha estat una marxa molt festiva en que no importava la posició sinó la participació. I hi ha hagut molta gent: grans, petits, nois, noies, avis, àvies... i es podia fer caminant i corrent.
Ha començat la marxa amb força, un grup d'uns quants corredors ens hem posat davant ja des del principi. Sembla que no, però ha estat dura, una mica pel fred dels primers minuts però més pel ritme que s'ha marcat. Tot i tractar-se d'una cursa urbana, el desnivell hi és present. Passava per carrers com Sant Rafel, Mulleres... i un bon tros del tram final pel centre.
La cursa ha tingut molts aspectes positius, però també cal comentar, amb ànim constructiu, allò que no ha funcionat. Crec que la organització ha tingut deficiències. En tractar-se d'una cursa urbana, els carrers per on passa haurien d'estar tallats o, si més no, amb policia o organització regulant el pas dels cotxes. Jo ho he pogut veure amb els meus ulls, els encarregats de regular el pas jugant amb el mòbil o apalancats en un semàfor sense controlar si passaven cotxes o no i si passaven corredors o no. D'altra banda, hi havia carrers on hi podien passar cotxes malgrat la presència de corredors. Si hi hagué hagut algú controlant, aquesta simultaneïtat no hauria estat cap problema. En un moment del recorregut, dos corredors i jo hem trencat cap a el carrer Pintor Galwey, pel qual venia un cotxe i quasi que ens atropella. Crec que els corredors han de ser prudents, però quan és una cursa organitzada no crec que sigui feina del corredor parar-se a cada trencant i assegurar-se que cap cotxe l'atropellarà. Deixant de banda aquest aspecte a millorar, m'apunto al calendari aquesta cursa.
Avui dels corredors del centre érem en Galdric, en Joan, en Xevi i jo. I ja portem les samarretes de la secció, amb el patrocini de Rondo i l'Aresta. Són molt espectaculars i, vistes de lluny i d'esquena, realment semblen un volcà, mentre que per davant, la lava sembla dibuixar les quatre barres de la senyera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada