Jo no corro perque si: corro per una sensació, una emoció, una filosofia de vida... Jo no em poso les sabates, agafo la porta i surto a correr perque sí. Surto perquè el meu cos em demana correr, necessita que les meves pulsacions pugin, que el meu cos generi endorfines.
Quan de petit vaig començar a correr deia "Ai, quina mandra, anar a correr ara..." però ara el que faig és demanar a qualsevol hora, en qualsevol moment, als meus pares si puc sortir a correr! Correr és una droga, una droga que vas ser tu qui t'hi vas voler enganxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada